Karl Marx i el comunisme

La Història de les societats és la història de la lluita de classes. Aquesta existeix degut a una situació de classes socials jerarquitzades. La Burgesia, l'actual dominadora del poder polític i económic, no ha acabat amb les contradiccions de classe. Només s'han substituït les velles classes i els vells conflictes per noves classes socials, nous conflictes i noves formes de lluitar.

El Feudalisme ha estat substituït pel Capitalisme quan la Burgesia s'ha fet amb el poder. Les classes socials s'han simplificat moltíssim avui en dia i és per això que podem parlar d'una tendència clara cap a l'existència d'únicament dues classes socials antagòniques: La Burgesia (formada pels propietaris dels medis de producció) i el Proletariat (classe social formada pel treballadors assalariats moderns que al no tenir els medis de producció venen la seva força de treball per poder subsistir). 

Allà on la Burgesia s'ha fet amb el poder no ha deixat cap altre vincle entre els éssers humans que el vincle econòmic, substituint totes les llibertats per la llibertat de comerç, l'única que entén la classe burgesa. Tot allò que existeix com a vincles socials només té interès en quant a possibilitat d'intercanvi econòmic. Això només és possible revolucionant els instruments de producció (Revolució Industrial). Això obliga a totes les nacions a prendre com a sistema de producció el sistema burgès, ja que si no ho fan, acabaran anclades al passat i d'altres es faran amb el poder econòmic i polític. El camp ha estat abandonat i les ciutats recullen la població rural que fuig per trobar noves expectatives al món urbà, apilant-se a milers en els barris proletaris. El mateix està succeint amb els països eminentment rurals respecte als industrialitzats. Així la Burgesia aconsegueix concentrar la propietat en mans d'una minoria privilegiada que explota els sectors més humils de la societat: El proletariat.

Aquesta classe social neix gràcies a la Burgesia i al sistema econòmic burgès. Doncs bé, serà el proletariat l'encarregat de fer girar el nou sistema de producció contra la pròpia burgesia. El proletariat, degut a la industrialització es converteix en un simple apèndix de la màquina, per això només rep, a canvi del seu treball, el mínim per poder subsistir, no sent, en realitat, pagat pel seu treball.

Els obrers s'han convertit no només en esclaus del burgès i de l'estat, sinó en esclaus de les màquines amb un únic objectiu, produir beneficis per la burgesia. El proletariat, a més a més, va augmentant els seus efectius ja que les classes mitges cauen també en el món del treball assalariat.

La lluita contra aquesta situació creada per la Burgesia s'inicia per obrers aïllats i, posteriorment aquests obrers s'organitzen, de la mateixa forma que la Burgesia s'ha unit des de ja fa força temps per poder arribar a assolir els seus objectius. El proletariat arriba a tenir consciència de classe i ja no podem parlar de lluita entre l'obrer individual i el burgès individual sinó que ja hem de parlar de lluita de classes.

Els èxits o fracassos puntuals no són importants, allò que és realment important és la unió cada cop més extesa dels obrers. El crit important és, per això Proletaris de tots els països, uniu-vos. Només el proletariat és una classe veritablement revolucionària: els altres enemics de la Burgesia com els petits comerciants, els camperols... no lluiten contra la Burgesia de forma revolucionària, sinó, ben al contrari lluiten per poder conservar el seu status.

El lumpenproletariat (la classe social dels que estan fora del sistema que té com a característica important que és ociosa) són utilitzats sovint com a esquirols per desfer les vagues i no estan organitzats. En canvi, el proletariat sí està capacitat per poder acabar, a travès de la Revolució, amb aquesta situació d'explotació. Però potser, allò que fa aquest fet interessant és que es tracta d'un fet inevitable. La Burgesia, augmentant la capacitat de la producció, empitjorant la qualitat de vida del proletariat està acabant amb aquest sistema de producció: l'enfonsament de la Burgesia i el triomf del proletariat són inevitables.