Text:
8. Així és com, en l'estat de natura, uns
homes poden adquirir poder sobre uns altres; però no pas un poder absolut o arbitrari que hom pugui imposar a un criminal, si
li cau a les mans, seguint l'exaltació,
l'apassionament o l’extravagància il·∙limitada de la
seva pròpia voluntat, sinó que sigui
emprat únicament per retornar‐li, fins on dictin la raó i la consciència, quelcom proporcional a la
seva infracció, és a dir, en la mesura necessària per a la
reparació i la repressió. Aquestes són les dues úniques raons per les quals un home pot legítimament fer mal a un altre, que és allò que anomenem càstig.
En transgredir la llei natural, l'infractor demostra
viure segons una norma contrària a la de la
raó i la comuna equitat, que és la mesura que Déu ha assignat a les accions
dels homes per a llur mútua protecció, i d'aquesta
manera esdevé perillós per a la humanitat, ja que ha
menystingut i trencat el nus que protegeix els homes d'ultratges i violències.
La qual cosa, essent una agressió contra la pau
i la seguretat de tota l'espècie, prevista per
la llei natural, pot ésser reprimida per qualsevol
home pel dret que té a protegir tots els homes en general i a destruir, si fa
al cas, tota cosa que els sigui nociva; així, un hom podrà infligir
a qui hagi transgredit aquesta llei tant de dany com sigui necessari per a fer‐lo penedir del que ha fet i en
conseqüència dissuadir‐lo, i amb el seu exemple dissuadir els altres, de tornar a cometre el
mateix greuge. I en aquest cas, i per aquest motiu, tot home té dret a castigar
el malfactor i a ésser executor de la llei natural.
Idees
principals:
Locke parla sobre les lleis naturals i el dret a castigar
a les persones que atempten contra aquestes.
Comentari:
Aquest text pertany al
fragment 8 de l’assaig sobre el govern civil de Locke en el que el filòsof
parla sobre el càstig i el poder per aplicar-lo. Afirma Locke que
les úniques raons per les quals un home pot fer mal a un altre són la repressió
i reparació de manera que l’home castigat aprengui la lliçó i no torni a sur a
terme la infracció feta en un passat. Locke explica que l’infractor al
transgredir la llei natural va contra Déu i esdevé, per tant, perillós per la
humanitat, de manera que provoca una agressió o atac contra la Pau, és a dir
que l’home que no ha respectat la llei natural ha de rebre un càstig per tal
que aprengui i que serveixi com a exemple per tal que els altres no
atemptin contra les lleis naturals. Aquest fragment de Locke es pot
comparar amb el filòsof Tomàs Hobbes i la seva teoria sobre l’estat de natura,
ja que segons Hobbes l’home és un llop per l’home, és a dir, que quan l’home es
troba en estat de natura com narra el text tots són salvatges i com a
conseqüència existeix la guerra. L’home, segons Hobbes, ha d’estar en societat
per tal que no es torni salvatge i sigui capaç d’incomplir qualsevol llei
natural.
En conclusió Locke vol
explicar que cualsevol persona té dret a castigar a l’infractor que no ha
complert la llei natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada