Concepte d' individualisme

El concepte d'individualisme s'utilitza per fer referència a la preeminència de l'individu com a element important i central de totes les qüestions relacionades amb la vida humana. Si ben avui dia la noció d'individualisme expressa una connotació certament despectiva i negativa, la mateixa sorgeix al segle XV com a revaloració del lloc de l'individu enfront de Déu i a la religió.

Es pot dir, llavors, que la noció d'individualisme va començar tenint una connotació i un significat completament positiu i liberalitzador. Això és així a causa que la mateixa sorgeix en el període històric en el qual els valors medievals centrats en Déu i en la religió com a elements organitzadors de la vida van començar a entrar en decadència. Un dels assoliments del Renaixement va ser el d'establir la importància de l'individu, de l'ésser humà com a factor determinant de tots els fenòmens, atorgant-se-li així major poder, llibertat i possibilitats de triar com enfrontar la vida.

La noció d'individualisme també va guanyar especial importància al segle XIX quan el corrent filosòfic del liberalisme va començar a guanyar adeptes. Aquest corrent, basada en el capitalisme com a sistema socioeconòmic, donava importància al lloc de l'individu i la seva capacitat de triar. El liberalisme es basava en un tipus de llibertat que, per a molts, era criticable perquè es feia visible només en termes econòmics però no en termes socials i polítics.

Avui dia, el terme d'individualisme o la qualitat d'individualista, sense dubtes afectats per aquesta noció del liberalisme, són enteses en cert sentit com a elements negatius de la nostra societat. Així, una persona individualista ja no és una compresa com una persona lliure sinó com una persona que s'interessa solament en si mateixa, que no té en compte les necessitats o interessos d'aquells els qui l'envolten i que actua sempre en el seu benefici. Aquesta actitud està clarament estesa, principalment en moltes societats que donen precisa importància al sistema capitalista, però també en altres societats que no ho fan perquè l'ésser humà actual compte entre les seves febleses més profundes, justament, la de l'egoisme i l'egocentrisme.

La paraula individualista s'utilitza en el nostre idioma per referir-se a aquell que actua, es comporta, d'acord al seu propi criteri i ideari i no en funció al de grup o col·lectivitat en la qual viu.

I així mateix s'utilitza la paraula per adonar de qui li atribueix major rellevància als seus interessos i beneficis que als de la col·lectivitat.