El superhome

Aquest és el pensament central de Nietzsche. L'ésser humà ha de ser superat, ja que tots els éssers evolucionen i es transformen i l'ésser humà no pot ser una excepció. L'ésser humà no és un ésser estàtic, sinó que està dotat d'una enorme força creadora.

L'espècie humana està dotada de la força expansiva de la vida, la qual està en un procés evolutiu constant (no oblidem el pensament de Charles Darwin i l'Evolucionisme). Però per poder arribar a ser el Superhome cal superar la moral tradicional i decadent i arribar a la nova moral. La transformació de l'home en Superhome passa per tres estadis diferents:

• Camell: L'esperit de l'home és en primer lloc un camell amb una càrrega enorme.

• Lleó: L'home, cansat per la càrrega anteriorment descrita, es rebel·la contra el seu amo i imposa la seva voluntat.

• Nen: L'home es converteix en un nen ple de futur: el Superhome.

Les característiques més importants del Superhome són la seva necessitat de la vida; valora principalment la vida terrenal: el plaer, les passions, la victòria. Intenta superar-se i , per això rebutja la moral tradicional cristiana, acceptant la moral dels senyors, pròpia dels forts.

La primera gran característica del Superhome és la valoració máxima que fa de la llibertat, entesa com a llibertat instintiva. Nietzsche considera que és impossible ser lliure vivint en societat i, per això, aquesta necessitat de llibertat el fa renunciar a la societat. Hem de tenir present que Hobbes pensa inicialment el mateix que Nietzsche, al considerar que llibertat i societat són incompatibles, però mentre Hobbes tria la societat, Nietzsche tria la llibertat.

Una altra de les característiques més importants del Superhome és la fidelitat a la terra: Només existeix aquesta vida i, per tant, qualsevol pretensió de renúncia en nom d'una vida millor després de la mort, és totalment absurda. És aquesta fidelitat a la terra la que el portarà, en primer lloc, a renunciar a qualsevol reducte de Platonisme que ens porti a considerar la possibilitat d'un món immaterial millor que aquest i d'una vida millor que la vida terrenal. La fidelitat a la terra és qui ens porta a viure aquesta vida amb tota la intensitat possible.

En tercer lloc, és la fidelitat a la terra la que ens portarà a donar sentit a les dues qüestions pròpies del Superhome: la voluntat de poder i el desig de l'Etern Retorn. La voluntat de poder significa la voluntat de domini, la força, la llei del més fort. És l'exaltació de la força i l'agressivitat (els instints propis de l'ésser humà). Veiem la influència clara del pensament de Darwin i la selecció natural (només els més forts arriben a sobreviure). Aquesta voluntat de poder ens porta a un desig de no ser dominat per ningú. Això ens porta a una dificultat impossible de superar per arribar a un nivell de convivència social com el que tenim.

La vida en societat ens porta a la renúncia dels nostres instints, en nom d'aquesta convivència. Nietzsche ens proposa no renunciar a cap dels nostres instints, tenint això com a consequència, la fi de la societat basada en la col·laboració. La visió social que té Nietzsche, acaba en l'individualisme més terrible: sense la col·laboració, la solidaritat..., el valor més important passa a ser l'individu. Per això hem de dir que el pensament de Nietzsche seria el crit desesperat de l'individualista que veu com aquest individu és a punt de desaparèixer dissolt en la societat. Aquesta és la clau de la voluntat de poder i la no renúncia dels instints.

L'Etern Retorn mostra un desig tan fort de viure que desitja que aquesta es repeteixi eternament. Aquesta vida ha de ser repetida constantment amb les seves alegries i els seus dolors (pensament terrible per tots aquells que no estimen la vida). Aquesta és la força de l'amor a la vida, de l'amor enorme per aquesta vida: el desig que no només no hi hagi cap altra, sinó que aquesta es repeteixi constantment, infinites vegades.