Els antecedents filosòfics de què parteix Kant són l'empirisme i
el racionalisme,
que ell intentarà de superar amb l'idealisme transcendental, concepció segons
la qual tot coneixement es fonamenta en les idees, sense, però, entendre que
aquestes siguin fonament de la realitat. Kant no va defensar, doncs,
l'idealisme metafísic; considerava que la raó condiciona tot el saber, el qual
per tal de poder ser científic ha de respondre a l'aplicació dels principis de
la raó a l'experiència.
La filosofia s'ha de proposar:
Establir els principis i límits des dels quals i dins dels quals és possible un coneixement científic de la natura. És a dir, respondre a la pregunta què puc conèixer? (teoria del coneixement, Crítica de la Raó Pura).
Establir i justificar els principis de l'acció i les condicions de la llibertat. És a dir, respondre a la pregunta què he de fer? (ètica, Crítica de la Raó Pràctica i Fonamentació de la metafísica dels costums).
Traçar el destí darrer de l'home i les condicions i possibilitats de la seva realització. És a dir, respondre a la pregunta què m'és permès d'esperar? (religió, Crítica del Judici).
Aquestes tres preguntes no estan inconnexes, sinó que sorgeixen dels fins essencials de la raó. Per això, les tres preguntes s'han d'encloure en una quarta: què és l'home? La història, diu Kant, respon aquesta pregunta fonamental.
La filosofia és per a Kant "la ciència de la relació de tots els coneixements als fins essencials de la vida humana". És a dir, la filosofia ha d'adequar tots els coneixements a allò que la raó humana necessita per naturalesa. Per tot això, Kant diu que la filosofia no és res més que una antropologia (estudi de l'home).
Kant va utilitzar l'expressió "idealisme
transcendental" per designar la seva pròpia filosofia i distingir-la
de l'idealisme de Berkeley. L'essencial d'aquesta doctrina és l'afirmació que
el coneixement humà només pot referir-se als fenòmens i no a les coses en si
mateixes. Aquesta tesi implica, en primer lloc, que en l'experiència de
coneixement el psiquisme humà influeix en l'objecte conegut, i, en segon lloc,
l'afirmació dels límits del coneixement humà. L'idealisme filosòfic es
contraposa al realisme filosòfic, teoria segons la qual l'experiència de
coneixement no influeix o determina a l'objecte conegut sinó que en ella
l'objecte es mostra sense distorsions essencials a la ment que ho coneix. Molts
autors creuen que l'idealisme kantià és una forma sofisticada de subjectivisme
i de relativisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada