En Kant la paraula crítica és fonamental. En el
cas de Kant, criticar vol dir analitzar les condicions de possibilitat i els
límits de la raó humana.
La raó humana té dues vessants o dimensions: la
raó pura (els coneixements) i la raó pràctica (les accions). Quan vull entendre
una cosa aplico la raó pura o teòrica, que em permet tenir coneixement sobre la
realitat. Quan faig una acció o prenc una decisió aplico la raó pràctica.
Quan Kant fa la crítica de la raó pura analitza
què necessita l'home perquè pugui tenir coneixement. Però aquesta crítica ha de
tenir presents els límits del coneixement: a partir de quins mitjans es coneix
i què es pot conèixer? La raó pràctica té a veure amb la llibertat.
La filosofia és la ciència que relaciona tots els
coneixements un cop ha dut a terme una crítica de la raó humana. Això implica:
a) descobrir els principis que regeixen el coneixement de la naturalesa, b)
descobrir les lleis que regulen l'acció humana i c) descobrir els fins darrers
de la raó i les condicions en què poden ser assolits. Aquestes tres qüestions
es relacionen amb les tres preguntes a què ha de respondre la filosofia, i
tenen un paral·lelisme en el coneixement, l'ètica i la religió.
L'objectiu de la crítica a la raó és aconseguir
que es realitzi la llibertat, tant en l'ordre social com en la consciència
individual. És a dir, que els governs permetin la llibertat i que les persones
no tinguin prejudicis o coaccions.
La filosofia s'ha d'ocupar de criticar les males
interpretacions de la raó i de rebutjar el mal ús que se'n fa, i per altra
banda ha de projectar un estat nou de la humanitat en llibertat. La filosofia
ha de descobrir i establir quins són els principis, les lleis i els fins
darrers que la raó imposa des d'ella mateixa i d'acord amb la seva naturalesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada