Classificació dels judicis segons Inmanuel Kant

Una ciència és un coneixement format a partir d'una sèrie de judicis. Judici vol dir la unió lògica entre predicat i subjecte. Els coneixements s'exposen amb els judicis. Kant investiga les característiques dels judicis científics.

Si la informació del predicat és inclosa dins el subjecte, tenim un judici analític. Ex.: Un triangle té tres costats. La bola és rodona.

Els judicis analítics s'obtenen per descomposició dels seus elements. Són universals, necessaris i no extensius (no amplien el nostre coneixement i no fan progressar la ciència).

Si la informació del predicat no és inclosa dins el subjecte, tenim un judici sintètic. Ex.: El sistema solar té nou planetes. La bola és d'or.

Els judicis sintètics s'obtenen per la unió dels seus elements. No són universals, no són necessaris i són extensius (amplien el nostre coneixement i fan progressar la ciència).

Si la seva veritat o falsedat és coneguda amb independència de qualsevol experiència, tenim un judici a priori, i és universal i necessari. Ex.: Un triangle té tres angles.

Si la seva veritat o falsedat és coneguda a partir d'una experiència prèvia, tenim un judici a posteriori, i no és universal i no és necessari. Ex.: Al febrer acostuma a nevar.

Si combinem ambdues classificacions veurem que hi ha quatre tipus possibles de judicis:

• Judicis analítics a priori: són els judicis que expressen veritats lògiques. Ex.: No pot ser que plogui i no plogui alhora.
• Judicis analítics a posteriori: no poden existir ja que cap judici que sigui analític no pot dependre d'una experiència prèvia.
• Judicis sintètics a posteriori: són judicis empírics que descriuen les nostres experiències. Ex.: Ahir a la nit va ploure.
• Judicis sintètics a priori: són judicis que donen una informació nova respecte al subjecte i que alhora són produïts per la raó sense que calgui una experiència sensible prèvia. Són els veritables judicis científics. Ex.: La línia recta és la distància més petita entre dos punts.

Els judicis sintètics a priori són els únics que fan progressar la ciència. Són judicis extensius i universals i necessaris. Per tant, demanar-se com és possible la ciència és demanar-se com són possibles els judicis sintètics a priori.

Hume vinculava els judicis analítics amb els judicis a priori i, d'altra banda, vinculava els judicis sintètics amb els judicis a posteriori. Els judicis a priori permeten tenir coneixement de relacions d'idees. Són el tipus de coneixement vàlid que trobem en la matemàtica. Els judicis a posteriori permeten tenir coneixement de qüestions de fet i es fonamenten en el principi de causalitat.