Es llicencià en dret a Oxford el 1772. Procedent d’una família tory,
evolucionà des de la crítica de la concepció whig (Fragment on
Government, 1776) fins a l’acceptació del radicalisme democràtic. Entrà a
la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé
universal.
Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la
modificació de les anomenades lleis sobre pobres (Poor Laws), i
influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països. Dugué a
terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en
gran part inèdita fins a la seva mort. Adscrit al pensament liberal d’Adam
Smith, la seva originalitat prové de la formulació d’un programa de política
econòmica que preveu l’acció estatal a fi d’obtenir una major igualtat de
rendes, una limitació dels preus del blat, una seguretat social per als pobres
i una progressiva fiscalització sobre les herències i els monopolis, per la
qual cosa ha estat considerat l’economista pràctic de la Revolució Industrial.
La seva concepció filosòfica es basa en el principi hedonista de la
felicitat més gran possible per al major nombre d’homes, com a fi ètic suprem
dels homes individuals i de la societat humana. Bentham té en compte una
jerarquia de valors, més aviat puritana, i l’aspecte social de la qüestió, que
demana l’harmonització dels interessos individuals en la societat. Aquesta
doctrina, anticipada per Thomas Hobbes i Francis Hutcheson, influí sobre James
Mill i Joan Stuart Mill.
La influència de Bentham, amb tot, fou exercida més en el terreny jurídic,
polític i econòmic que no pas en el filosòfic. Les seves obres principals són Defence
of usury (1787), An Introduction to the Principles of Moral and
Legislation (1789), Théorie des peines et des récompenses (1811), Handbook
of Political Fallacies (1824), Manual of Political Economy (1825) i Deontology
(1834).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada