Hume i les institucions religioses

1. William Warburton, que va arribar a ser bisbe de Gloucester, va ser un dels majors enemics de Hume. Sembla que va ser l'autor de la cruel i burlesca recensió del Tractat que va aparèixer en la revista anglesa History of the Works of the Learned, i que tant va ofendre a Hume (Cf. La meva vida, Madrid, Aliança Editorial, 1985, p. 15). Pel que fa a les Dissertacions, sembla que va ser el causant directe de la mutilació del llibre, ja que va arribar a amenaçar a Andrew Miler -l'editor i després amic de Hume- amb la persecució judicial si s'atrevia a publicar-les. Així, les Five Dissertations van passar a ser Four, i fins i tot van ser a punt de ser *Three, ja que també va intentar eliminar primer, i tallar després, la Història natural de la religió. Sembla que Warburton estava també darrere del pamflet que el reverend Richard Hurd va publicar atacant aquesta obra: "el doctor Hurd va escriure contra el llibre un pamflet, exemple de tota aquesta mesquina petulància, arrogància i chabacanería que caracteritzen a l'escola warburtoniana" (Ibídem, p. 19).

2. El judici que Hume i la seva obra mereixien al tal Warburton es pot apreciar clarament a través d'una coneguda anècdota: compte I.C. Mossner en la seva biografia de Hume (The Life of David Hume, Oxford, Clarendon Press, 19802, p. 290) que, en 1749, Warburton dubtava sobre si havia d'atacar públicament a Hume o no, ja que això podria tenir l'efecte no desitjat de donar-ho a conèixer, al que Warburton va afegir "i jo no voldria contribuir al fet que avancés a cap lloc que no fos la picota".

3. Pel que fa a les relacions de Hume amb les institucions religioses, i a la constant i gens subtil "persecució" que va sofrir per part d'aquestes, que es va perllongar fins al cap de la seva mort, resulta il·lustratiu llegir, al costat de la ja esmentada obra autobiogràfica de Hume, el resum realitzat per Carlos Bessó sobre la polèmica oberta entorn de la "impía" mort de Hume (cf. l'apèndix "La mort de Hume" en La meva vida. Cartes d'un cavaller al seu amic d'Edimburg, Madrid, Aliança Editorial, 1985, pàg. 67-92).