1. William Warburton, que va arribar a ser bisbe de Gloucester,
va ser un dels majors enemics de Hume. Sembla que va ser l'autor de la cruel i burlesca
recensió del Tractat que va aparèixer en la revista anglesa History of the
Works of the Learned, i que tant va ofendre a Hume (Cf. La meva vida, Madrid,
Aliança Editorial, 1985, p. 15). Pel que fa a les Dissertacions, sembla que va
ser el causant directe de la mutilació del llibre, ja que va arribar a amenaçar
a Andrew Miler -l'editor i després amic de Hume- amb la persecució judicial si
s'atrevia a publicar-les. Així, les Five Dissertations van passar a ser Four, i
fins i tot van ser a punt de ser *Three, ja que també va intentar eliminar
primer, i tallar després, la Història natural de la religió. Sembla que Warburton
estava també darrere del pamflet que el reverend Richard Hurd va publicar
atacant aquesta obra: "el doctor Hurd va escriure contra el llibre un
pamflet, exemple de tota aquesta mesquina petulància, arrogància i chabacanería
que caracteritzen a l'escola warburtoniana" (Ibídem, p. 19).
2. El judici que Hume i la seva obra mereixien al tal Warburton
es pot apreciar clarament a través d'una coneguda anècdota: compte I.C. Mossner
en la seva biografia de Hume (The Life of David Hume, Oxford, Clarendon Press,
19802, p. 290) que, en 1749, Warburton dubtava sobre si havia d'atacar
públicament a Hume o no, ja que això podria tenir l'efecte no desitjat de
donar-ho a conèixer, al que Warburton va afegir "i jo no voldria
contribuir al fet que avancés a cap lloc que no fos la picota".
3. Pel que fa a les relacions de Hume amb les
institucions religioses, i a la constant i gens subtil "persecució"
que va sofrir per part d'aquestes, que es va perllongar fins al cap de la seva
mort, resulta il·lustratiu llegir, al costat de la ja esmentada obra
autobiogràfica de Hume, el resum realitzat per Carlos Bessó sobre la polèmica
oberta entorn de la "impía" mort de Hume (cf. l'apèndix "La mort
de Hume" en La meva vida. Cartes d'un cavaller al seu amic d'Edimburg,
Madrid, Aliança Editorial, 1985, pàg. 67-92).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada