Filòsof anglès, nascut en Skipton en 1838 i mort en Cambridge en 1900. Va
ser professor de filosofia moral a la Universitat de Cambridge i va adquirir
especial fama a partir de l'última cambra del segle XIX, arran de la publicació
de la seva obra Methods of Ethics (1874), que li va convertir en el principal
representant de l'anomenada Escola de Cambridge, oposada a la neoidealista
d'Oxford.
Els interessos de Sidgwick es van centrar gairebé exclusivament en els
problemes suscitats en l'àmbit de la moral; el seu propòsit va ser tractar
l'ètica com una ciència en si, independent de la resta de les branques de la
filosofia. L'objectiu de l'ètica no és dirigir l'accions humanes, sinó
desenvolupar un marc essencialment teòric d'anàlisi crítica de les actituds
morals de l'home, en el qual quedin excloses qualsevol subjectivitat i passió.
Però l'objecte de la teoria ètica són les proposicions normatives, això és,
aquelles que no refereixen simplement al que és, sinó al que ha de ser; i els
principis de l'haver de, justificables des d'un punt de vista racional, es
redueixen segons Sidgwick a dues: la perfecció i la felicitat. La felicitat pot
entendre's de dues maneres diferents: la particular d'un determinat individu o
la col·lectiva, la dels homes en general. Així, els mètodes de l'ètica poden
ser de tres tipus principals: l'intuïcionisme, fundat en l'afirmació que
existeixen principis morals que l'home pot captar directament per intuïció;
l'egoisme i l'utilitarisme. Els dos últims representen el mètode de l'hedonisme,
tant individual com a universal. Com a exemples d'axiomes ètics, Sidgwick
proposa "ha de preferir-se un major ben propi futur a un menor
present" o "ha de preferir-se un major bé dels altres a un menor ben
propi", etc. Altres deures, com no mentir, complir les promeses i anàlegs,
es presenten a l'individu amb menor evidència, encara que també tenen
components intuïtius. Especialment xocant resulta la inclusió, per part de
Sidgwick, de Kant entre els seguidors del mètode intuicionista, al costat de
filòsofs com Clarke i uns altres; la raó d'aquesta inclusió és que, per Kant,
la llei moral és alguna cosa immediatament present a la raó.
Entre les principals obres que va publicar en vida aquest autor, destaquen:
Principles of Political Economy (1883), Outlines of the History of Ethics
(1886), The Elements of Politics (1891) i Practical Ethics (1898); amb caràcter
pòstum es van publicar: Philosophy: its Scope and its Relations (1902), The
Development of European Polity (1903), Miscellaneous Essays and Addresses
(1904), i les lliçons sobre The Philosophy of Kant (1905).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada