Valoració personal

La paraula filosofia prové del grec philos=amor i sofos=saviesa i això és precisament el que he après en aquest curs: a estimar la saviesa. M’he adonat que la saviesa, és a dir, conèixer l’origen de les coses, de la persona, de l’Univers, el perquè succeeixen els diferents fenòmens que ens afecten, en què consisteix la felicitat i com assolir-la entre altres qüestions fonamentals, és un aspecte essencial per aprendre el més important: a viure. Jo pensava el tòpic que pensen molts joves i és que la filosofia no serveix per la nostra vida actual, que és una matèria més que s’ha d’estudiar de memòria i no serveix per res i he de dir que gràcies a aquest curs he après que és tot el contrari, que la història del pensament ens ajuda a entendre la nostra vida, la nostra forma de pensar, com afrontem els problemes i conflictes i perquè ho fem d’aquesta manera. 

Tot pensament i tot acte té una història i un origen i és important saber perquè fem les coses, perquè pensem com pensem. Mai no hauria cregut que personatges com Aristòtil o Sant Tomàs em podrien ensenyar a ser feliç, que valoraria coses com la Virtut i que entendria perquè l’equilibri és el camí més raonable per poder viure. Així doncs, el que més m'ha agradat és descobrir que la saviesa es construeix a poc a poc, adquirint coneixements i fent-los vida, és a dir, actuant i acceptant que som el que fem i, per tant, és molt important pensar en quines seran les conseqüències dels nostres actes i si aquestes conseqüències ens porten a l’objectiu de la nostra vida, que, segons la majoria dels filòsofs que hem estudiat, és la felicitat. També vull valorar molt positivament la realització d’aquest Blog, perquè m’ha servit sobretot per estudiar, ja que el fet de buscar més informació sobre els diferents temes m’ha proporcionat diverses maneres d’entendre’ls i m’ha ajudat a assimilar correctament els conceptes filosòfics.

Moltes gràcies per aquest curs i moltes gràcies per fer de la filosofia una matèria digna d’admiració i consideració.

Estructura de l'examen de Selectivitat

Estructura de l’examen

La prova parteix d’un text d’un filòsof i demana que l’estudiant respongui a una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Pretén avaluar la maduresa intel·lectual de l’alumne, la seva capacitat d’anàlisi i la seva capacitat de raonament crític, així com també la seva comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en l’assignatura d’Història de la Filosofia.

La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes associades. L’alumne haurà de triar una opció i respondre les preguntes corresponents. Cadascun dels textos serà d’un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).

Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:

- Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)

- Explicar breument el significat d’algunes expressions del text. (1 punt)

- Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)

- Comparar un concepte important en el pensament de l’autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d’un autor diferent. (2 punts)

- Fer una avaluació raonada i personal d’una tesi filosòfica relacionada amb el contingut del text. (2 punts)

Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2013

A.De l’època antiga i medieval: Plató

B.De l’època moderna: Descartes i Locke.

C.De l’època contemporània: Mill i Nietzsche.

Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU de 2013

Òbviament, aquesta selecció només implica que els textos que sortiran a la prova de les PAU de 2013 seran dels capítols que s’esmenten; per tant, no implica que els alumnes hagin d’estudiar només aquests textos. Tal com mostra l’estructura de la prova, es manté el supòsit que l’alumne haurà de demostrar el coneixement general del pensament dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar una certa maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics que requereix que l’alumne hagi estat exposat als aspectes més bàsics del pensament de, si més no, una part dels autors principals de la tradició filosòfica occidental

Grup A

 Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a

Grup B

- B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI

- B2. Locke: Assaig sobre l’enteniment humà (Llibre I, capítol II, seccions 1-5; Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14; Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12)*, i Segon tractat sobre el govern civil (Capítols I, II, III, VIII, i les seccions 211-229 del capítol XIX).

Grup C

- C1. Mill:Secció IV de Sobre la Llibertat, i seccions II i IV de L’utilitarisme.

- C2. Nietzsche: Genealogia de la Moral (1era part) i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

Importància de Nietzsche al llarg de la història

Nietzsche és un dels autors més polèmics dels darrers temps. El seu pensament, terriblement crític amb la nostra societat, ha suscitat des de sempre un rebuig o una acceptació desmesurada. El seu pensament mai no deixa ningú indiferent, ja que allò que ens diu ens afecta totalment. De fet, no hi ha autors que puguin ser considerats seguidors directes de Nietzsche, tot i que la seva influència, tant positiva com negativa, ha estat enorme.

Fins i tot, ha hagut autors com Bataille, Foucault... que han intentat copiar part del seu estil directe i punyent. Les mutilacions fetes al seu pensament, presentant-nos un Nietzsche precedent del Mein Kampf de Hitler, li han fet molt de mal, però la recuperació dels textos originals ha portat a Nietzsche, un altre cop, al seu lloc originari: un autor terriblement crític amb la societat que coneix i amb tot allò que caracteritza la societat occidental.

http://www.slideshare.net/fg.marga/f-nietzsche

El superhome

Aquest és el pensament central de Nietzsche. L'ésser humà ha de ser superat, ja que tots els éssers evolucionen i es transformen i l'ésser humà no pot ser una excepció. L'ésser humà no és un ésser estàtic, sinó que està dotat d'una enorme força creadora.

L'espècie humana està dotada de la força expansiva de la vida, la qual està en un procés evolutiu constant (no oblidem el pensament de Charles Darwin i l'Evolucionisme). Però per poder arribar a ser el Superhome cal superar la moral tradicional i decadent i arribar a la nova moral. La transformació de l'home en Superhome passa per tres estadis diferents:

• Camell: L'esperit de l'home és en primer lloc un camell amb una càrrega enorme.

• Lleó: L'home, cansat per la càrrega anteriorment descrita, es rebel·la contra el seu amo i imposa la seva voluntat.

• Nen: L'home es converteix en un nen ple de futur: el Superhome.

Les característiques més importants del Superhome són la seva necessitat de la vida; valora principalment la vida terrenal: el plaer, les passions, la victòria. Intenta superar-se i , per això rebutja la moral tradicional cristiana, acceptant la moral dels senyors, pròpia dels forts.

La primera gran característica del Superhome és la valoració máxima que fa de la llibertat, entesa com a llibertat instintiva. Nietzsche considera que és impossible ser lliure vivint en societat i, per això, aquesta necessitat de llibertat el fa renunciar a la societat. Hem de tenir present que Hobbes pensa inicialment el mateix que Nietzsche, al considerar que llibertat i societat són incompatibles, però mentre Hobbes tria la societat, Nietzsche tria la llibertat.

Una altra de les característiques més importants del Superhome és la fidelitat a la terra: Només existeix aquesta vida i, per tant, qualsevol pretensió de renúncia en nom d'una vida millor després de la mort, és totalment absurda. És aquesta fidelitat a la terra la que el portarà, en primer lloc, a renunciar a qualsevol reducte de Platonisme que ens porti a considerar la possibilitat d'un món immaterial millor que aquest i d'una vida millor que la vida terrenal. La fidelitat a la terra és qui ens porta a viure aquesta vida amb tota la intensitat possible.

En tercer lloc, és la fidelitat a la terra la que ens portarà a donar sentit a les dues qüestions pròpies del Superhome: la voluntat de poder i el desig de l'Etern Retorn. La voluntat de poder significa la voluntat de domini, la força, la llei del més fort. És l'exaltació de la força i l'agressivitat (els instints propis de l'ésser humà). Veiem la influència clara del pensament de Darwin i la selecció natural (només els més forts arriben a sobreviure). Aquesta voluntat de poder ens porta a un desig de no ser dominat per ningú. Això ens porta a una dificultat impossible de superar per arribar a un nivell de convivència social com el que tenim.

La vida en societat ens porta a la renúncia dels nostres instints, en nom d'aquesta convivència. Nietzsche ens proposa no renunciar a cap dels nostres instints, tenint això com a consequència, la fi de la societat basada en la col·laboració. La visió social que té Nietzsche, acaba en l'individualisme més terrible: sense la col·laboració, la solidaritat..., el valor més important passa a ser l'individu. Per això hem de dir que el pensament de Nietzsche seria el crit desesperat de l'individualista que veu com aquest individu és a punt de desaparèixer dissolt en la societat. Aquesta és la clau de la voluntat de poder i la no renúncia dels instints.

L'Etern Retorn mostra un desig tan fort de viure que desitja que aquesta es repeteixi eternament. Aquesta vida ha de ser repetida constantment amb les seves alegries i els seus dolors (pensament terrible per tots aquells que no estimen la vida). Aquesta és la força de l'amor a la vida, de l'amor enorme per aquesta vida: el desig que no només no hi hagi cap altra, sinó que aquesta es repeteixi constantment, infinites vegades.