Crítica al pensament occidental per Friedrich Nietzsche

És absolutament necessari desfer l'entramat filosòfic i cultural d'Occident, que ha portat a la situació de decadència total en la que es troba. L'origen d'aquesta decadència l'hem de trobar en la figura de Sòcrates i el Platonisme que han fet creure la possibilitat de l'existència d'una vida més enllà del món material. La Moral, la Religió i la Filosofia són els tres àmbits de penetració d'aquestes idees decadents i, per això, juntament amb l'àmbit de la ciència, Nietzsche farà una crítica per separat d'aquestes qüestions.

La crítica a la moral i als valors tradicionals d'Occident, és la crítica més profunda. La moral occidental és una moral contranatura, ja que atempta contra la naturalesa i contra la vida. Es tracta d'una moral que intenta frenar els instints humans i , per això, va contra la pròpia natura i la vida. La base fonamental d'aquesta moral ha estat el Platonisme: El Món de les Idees serveix de Més enllà, situant-se el centre de gravetat no en aquesta vida (que és l'única que existeix) sinó en l'altra vida (falsa segons Nietzsche). Nietzsche critica aquesta moral ja que acaba amb la vida. Així, Nietzsche afirma l'existència de dos tipus de morals:

• La Moral dels Esclaus: És la inversió dels autèntics valors: el dolor, l'amabilitat, la compassió, la resignació, la paciència... Aquesta moral és rebutjada per Nietzsche i tot el seu pensament té sentit a l'intentar substituir aquesta moral dels esclaus per la moral dels senyors.

• La Moral dels Senyors: Una moral que estima la vida, el poder, el plaer, la noblesa: la moral pròpia del Superhome. Aquesta és la moral proposada per Nietzsche.

Establerta aquesta distinció Nietzsche examina la Història, veient com aquesta mostra que els dèbils han acabat imposant els seus valors als forts i, per superar aquesta decadència dels valors cristians, proposarà el Superhome, qui, lliure de tot lligam religiós tindrà, com a valor principal la força i la voluntat de poder.

La Crítica a la Filosofía tradicional, tal i com ja hem assenyalat, és una crítica directa a la visió Platònica que considera l'existència d'una part immaterial de l'ésser humà, superior a la matèria, sent així, pel platonisme, més important la vida més enllà de la mort que aquesta vida, l'única existent per a Nietzsche. Sòcrates va matar la vida al fer triomfar sobre aquesta la raó. Cal fer fora d'Occident aquesta visió gens fidel a la terra i ser conscients que només hi és la terra.

Un altre aspecte important a l'hora de tenir present la crítica que fa Nietzsche seria analitzar la seva visió sobre el concepte de veritat. Aquest és un dels valors transformats, ja que la realitat és canvi, avenir i no una realitat constant. És el platonisme el principal responsable d'aquesta transformació de la forma d'entendre la realitat.

La Crítica a la Religió és una conseqüència directa de la crítica anterior. Tota religió neix de la por, les angoixes i les necessitats. Així, cap religió no ha tingut mai cap veritat. El Cristianisme ha acabat invertint els valors propis de la Religió Clàssica de Grècia i Roma, inventant-se un món ideal que porta la desvalorització del món terrenal. Suposa la pèrdua més forta dels instints. Fomenta els valors decadents de l'obediència, el sacrifici... que són sentiment propis del ramat. El concepte de pecat atempta contra la vida, ja que limita l'acció instintiva de l'ésser humà. Un aspecte fonamental de la crítica a la Religió seria la crítica que realitza a la figura del sacerdot i la seva visiò ascètica de la vida, el qual té com a característica més important el ressentiment que el porta a proposar una moral antinatural que atempta contra la vida.

La Crítica a la Ciència. Nietzsche rebutjarà la ciència pròpia d'Occident al considerar que no tot pot ser considerat matèria i moviment mecànic. Existeixen altres forces (el vitalisme dionisíac), ja que l'Univers no és sotmés a lleis deterministes. No es pot reduir tot a quantitats com intenten fer els científics al matematitzar el coneixement de la realitat, la qual ens és totalment desconeguda en essència. Caldria, però, tenir present que Nietzsche no ataca la ciència, sinó una metodologia determinada: el mecanicisme i el positivisme.

La culminació d'aquesta crítica seria la Mort de Déu, ja que aquesta mort significa la crítica radical a la religió, la moral i la metafísica. És l'alliberament d'un pes enorme que abruma l'home. És precisament la idea de Déu la que no deixa que l'home arribi a assolir la seva natura, és l'impediment que no deixa que l'home arribi a ser el Superhome: L'única forma possible que l'home pugui viure és fent desaparèixer la figura de Déu.

Naturalment, la mort de Déu no significa que Déu existeixi i que hagi de morir, el que ha de desaparèixer és la figura de Déu, ja que aquesta és inexistent a la realitat. Amb aquesta mort s'enfonsen els pilars de la cultura occidental, una cultura recolzada en la figura de Déu. No hi ha lloc per Déu en la societat moderna, Déu és mort, nosaltres som els seus assassins. Aquesta mort significa l'alliberament definitiu, comença una nova història, la vertadera història. L'ésser humà s'ha alliberat de tota superstició religiosa i es pot convertir en creador del seu propi destí.