El credo que acepta la Utilidad
o Principio de la Mayor Felicidad como fundamento de la moral,
sostiene que las acciones son justas en la proporción con que tienden a
promover la felicidad; e injustas en cuanto tienden a producir lo contrario de
la felicidad. Se entiende por felicidad el placer, y la ausencia de
dolor; por infelicidad, el dolor y la ausencia de placer. Para dar una
visión clara del
criterio moral que establece esta teoría, habría que decir mucho más
particularmente, qué cosas se incluyen en las ideas de dolor y placer, y hasta
qué punto es ésta una cuestión patente. Pero estas explicaciones suplementarias
no afectan a la teoría de la vida en que se apoya esta teoría de la moralidad:
a saber, que el placer y la exención de dolor son las únicas cosas deseables
como fines; y que todas las cosas deseables (que en la concepción utilitaria
son tan numerosas como en cualquier otra), lo son o por el placer inherente a
ellas mismas, o como medios para la promoción del placer y la prevención del
dolor.
Idees principals
Hi ha dos tipus d’accions, les que promouen la felicitat, és a dir, les
justes i les que no la promouen i tendeixen a produir el contrari de la
felicitat, les injustes.
Comentari
Aquest fragment pertany al text
anomenat Utilitarisme del filòsof
John Stuart Mill, en el que l’autor explica en què consisteix el credo que
accepta el principi de la felicitat més gran com a fonament de la moral. Al
començament del fragment, l’autor parla sobre l’existència de dos tipus
d’accions, les que poden ser justes i les que poden ser injustes segons si
promouen la felicitat o no. Les justes la promouen, mentre que les injustes
promouen el contrari a la felicitat. Seguidament l’autor explica en què
consisteix la felicitat, que segons Mill, no és altra cosa que el plaer i
l’absència de dolor. Es dedueix, per tant, que la infelicitat és el dolor i
l’absència de plaer. Per finalitzar l’autor aclareix que per establir el
criteri moral que fonamenta aquesta teoria s’hauria d’analitzar quines coses
inclouen les idees de dolor o plaer, però que es tracta d’una anàlisi
suplementaria que no afecta la seva teoria moral de la vida que consisteix a
afirmar que les úniques coses desitjables són aquelles que constitueixen una
font de plaer i de prevenció del dolor i que, en tant que font de plaer, són un
fi en si mateixes.
Si comparem Locke amb S.Mill trobem que el primer que es considerat un dels
pares del liberalisme parteix de la idea que els ciutadans son autònoms i tenen
dret a decidir, a prendre decisions i no és legítima una sobirania que no es
regeix per la majoria. Hi ha una llei natural i en les societats polítiques el
poder haurà d’assegurar aquests drets naturals dels homes, en canvi
l’utilitarisme té com a objectiu que el màxim nombre de persones obtinguin la
felicitat. El fonament d’aquesta teoria es troba en el que ell anomena la
“dignitat humana”: qualsevol regla l’ha de tenir en compte.
Personalment penso que per desgràcia avui dia vivim en una societat que
cada vegada més assumeix com a pròpia aquesta ètica utilitarista de la qual
parla Mill. La nostra societat actual és una societat individualista, egoista,
materialista i utilitarista en la qual l’únic que té valor és el benestar, però
el benestar consumista. Vivim en la societat de l’oci i del consumisme en la
qual el plaer dels sentits i l’absència de sofriment i dolor és propugnat i
enlairat pels medis de comunicacions i internet que són realment els que formen
la moralitat de tots nosaltres, els joves. El que realment em preocupa com a
jove és que m’adono que l’utilitarisme entès com s’entén en l’actualitat és
molt perillós perquè per tal d'aconseguir el plaer, que és hem dit un fi en si
mateix, podríem fer qualsevol cosa, fins i tot utilitzar les persones com si
fossin objectes, que és el que moltes vegades fa la publicitat. Penso que la
felicitat no pot consistir únicament en el plaer i en l'absència de dolor,
perquè la felicitat no pot ser una cosa inferior en dignitat a nosaltres,
perquè si això fos així, tots els rics serien feliços i, com podem comprovar
moltes vegades, és tot el contrari. Hi ha moltes persones que estan sofrint per
malalties o per mancança de diners, però són terriblement felices perquè tenen
una cosa que és més gran que ells mateixos: amor.
"Hay, sin duda, hombres y mujeres a quienes no satisfará la igualdad, con quienes no habrá paz ni sosiego mientras no reine su voluntad sin traba alguna. Para esta clase de personas está hecha de molde la ley del divorcio. Nacieron para vivir solas, y a nadie debe obligarse a que asocie su vida con la de tales seres".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada