Karl Marx (1818-1883) és un dels autors més importants i
influents dels darrers temps. Cal dir que, fins no fa massa temps, la meitat de
la Humanitat vivia sota un règim autoanomenat Marxista. Marx serà un dels
màxims exponents de l'Esquerra Hegeliana, juntament amb Ludwig Feuerbach,
analitzat anteriorment.
Marx pretén crear una forma d'estat on desaparegui la
injustícia social i fonamentar aquest estat amb un pensament filosòfic que el
justifiqui. No hem d'oblidar tampoc el concepte de Filòsofs de la Sospita que
uneix els pensaments d'autors com Marx, Nietzsche i Freud. Aquests autors tenen
en comú una concepció de la Filosofia com a element crític amb la societat
que coneixen, és a dir, es tracta d'autors compromisos, extremadament crítics
amb el món que els envolta, fet que es pot resumir amb la sentència de Marx
que reclama que els filòsofs no s'han de limitar a descriure el món, sinó
que es tracta de transformar-lo.
El Materialisme històric és la ciència marxiana de la
Història, sent la transformació material de la Història de la Idea de Hegel.
El Materialisme Històric de Marx és l'afirmació de l'ésser humà com a
protagonista de la Història. Suposa l'afirmació de dues idees:
- Les relacions que l'ésser humà estableix amb la natura i amb la resta d'éssers humans són relacions materials. La producció de bens materials té l'objectiu de satisfer les necessitats de l'ésser humà (producció social de la vida).
- Aquestes relacions donen origen a la ideologia i a l'estructura socio-política de l'Estat.
Per arribar a entendre com són aquestes relacions
caldria tenir present les següents definicions:
- Infraestructura Econòmica. És el conjunt de relacions de producció, és a dir, les relacions que s'estableixen entre els treballadors i els amos dels medis de producció: la Burgesia. Aquestes relacions són conflictives i antagòniques.
- Superestructura. És el conjunt d'idees, creences, institucions i normes que configuren la consciència social.
Les relacions materials que els éssers humans
estableixen entre sí són relacions conflictives, ja que no es donen entre
éssers humans iguals, sinó entre els proletaris i els propietaris dels medis
de producció (Burgesia). Són relacions del tipus amo-esclau; i, a més a
més, són relacions antagòniques ja que mentre la Burgesia desitja la
propietat privada dels medis de producció, el proletariat desitja la propietat
pública i col·lectiva dels medis de producció.
Per això, la Història és el desenvolupament de la
lluita de classes socials (Noblesa-Burgesia abans del segle XIX,
Burgesia-Proletariat, després de la Revolució Liberal). El destí d'aquesta
lluita de classes és la societat comunista, és a dir, la societat futura
sense classes socials. El concepte de la Història de Marx és força diferent
del concepte hegelià, tot i tenir un origen comú. El pensament de Marx neix a
partir de la noció hegeliana d’evolució dialèctica de la Història. Marx,
peró, és un autor materialista i, per tant, la Història és el
desenvolupament dialèctic de les relacions materials. Aixó és força
allunyat del desenvolupament dialèctic de la Idea proposat per Hegel. La
lluita de classes és el fonament autèntic de la Història Marxiana, on
l’ésser humà és l’autèntic protagonista. Marx té, per tant, una visió
pràctica, allunyada de l’abstracció idealista de Hegel.
Karl Marx, al seu llibre El Capital, afirma que les
Ideologies desapareixeran quan acabi la subordinació dels éssers humans a les
forces socials. És a dir, les Ideologies no desapareixeran fins que no
s'instauri la societat sense classes: La societat comunista.
La Ideologia Religiosa desapareixerà de la societat
comunista: els burgesos ja no la utilitzen ja que han trobat d'altres que són
més útils pels seus propòsits de dominació.
El proletariat tampoc la utilitzarà, ja que Marx veu la
Religió com un vestigi de la ignorància que va desapareixent. Els proletaris
confien en la lluita de classes que farà desaparèixer el Capitalisme
substituint-lo pel Socialisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada