Aquest filòsof irlandès és George Berkeley, també conegut com el bisbe Berkeley,
el principal assoliment del qual va ser el desenvolupament de la filosofia
coneguda com a idealisme subjectiu, resumit en la frase esse est percipi aut percipere
(«ser és ser percebut o percebre»). La seva teoria també és coneguda com inmaterialismo
i va ser publicada en la seva obra més coneguda: Tractat sobre els principis
del coneixement humà.
Va fer grans aportacions al món de la ciència i al de les matemàtiques com
la crítica publicada en la seva obra L'analista. En aquest cas ens centrarem en
la seva aportació a la filosofia. cal destacar que la seva filosofia es basa en
l'empirisme portat a l'extrem. Com a producte d'això, Berkeley va haver de
redefinir el concepte de causa. Així, va considerar que les causes físiques no
eren veritables causes, sinó únicament signes que la ciència havia
d'interpretar per assegurar la supervivència.
En primer lloc Berkeley va adoptar des del principi un inmaterialismo que
ho va enfrontar a Hobbes i a Locke: segons ell, afirmar que les coses
existeixen independentment de la nostra percepció implica una contradicció,
sobretot des d'un empirisme conseqüent. En efecte, si no hem d'acceptar gens
sobre el que no existeixi una certesa absoluta, i lloc que de les coses «només
coneixem la seva relació amb els nostres sentits», no el que són en si
mateixes, únicament podem acceptar com a certes les representacions mentals.
En Segon lloc, sosté la immanència de la mateixa experiència, la reducció
d'aquesta a continguts de consciència, és l'equació ser=ser percebut. És
l'experiència i només ella qui ha de fixar els "fets". I ni
l'experiència de les sensacions visuals ni la de les sensacions de contacte ens
dóna dret a inferir que aquestes sensacions tinguin una i la mateixa causa real
(com inferia Locke). Ni tampoc que una o una altra, ni per separat ni juntes,
tinguin causes materials en absolut.
Des del punt de vista d'un altre autor com va ser Kant, l'idealisme de Berkeley
es descrivia com un "idealisme dogmàtic que ensenya que l'espai i totes
les coses de les quals constitueix parteix integrant són alguna cosa impossible
en si, i que els objectes en l'espai són, per tant, pures imaginacions".
No és que calgui dubtar de les sensacions, no es tracta que la vida sigui un
somni ni que no es pugui distingir el somni de la vigília. Però és en les
sensacions i només en elles, on està la base per relacionar unes amb unes
altres i per preveure noves sensacions futures (reals, no somiades) en
nosaltres o en els altres.
Per finalitzar us deixo un fragment dels Tres Diàlegs entre Hylas i Philonus:
"Philonous: No s'ha admès com un bon argument que ni el fred ni la
calor existeixen en l'aigua, ja que aquesta li sembla càlida a una mà i freda a
una altra?
Hylas: En efecte.
Philonous: No és raonar de la mateixa manera concloure que un objecte no
comporta ni extensió ni forma perquè als ulls d'un observador sembla petit,
llis o rodó, i als ulls d'un altre observador i en el mateix moment sembli
gran, rugós i angulós?
Hylas: Exactament. Però ocorre això alguna vegada?
Philonous: Pots experimentar-ho en tot moment mirant l'objecte amb un ull i
servint-te d'un microscopi per a l'altre."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada