Importància de John Stuart Mill al llarg de la història

John Stuart Mill és un dels teòrics més importants en l’àmbit de l’estudi de la Llibertat Humana, analitzant, sobre tot, com els poders públics posen en perill el concepte i la pràctica de la llibertat. Caldria matisar que John Stuart Mill ens parla de la llibertat política i no del lliure albir. No fa una reflexió metafísica sobre la llibertat, sinò que ens parla de la llibertat social o civil.

Existeixen dos àmbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pública. A la vida pública els ciutadans viuen de cara als altres fent les tasques pròpies de la seva professió, per exemple. Els éssers humans, dins l’àmbit de la vida privada, trien aquells elements que consideren fonamentals per la bona vida, segueixen els principis religiosos que consideren més adients i tenen les opinions que volen i l’Estat no ha d’intervenir en aquests afers de la vida privada.

Ara bé, molts dels nostres actes afecten a d’altres persones i, per tant no poden circumscriure’s dins l’àmbit de la vida privada de la persona. És, només en aquestes circumstàncies en les que l’Estat pot intervenir. Cal controlar els Poders de l’Estat i situar-los, només en l’àmbit de la vida pública. John Stuart Mill valora com un bé preciós la llibertat dins l’àmbit privat: la llibertat de pensament, la llibertat d’expressió són elements de la màxima importància pel seu pensament.

L’Estat pot intervenir i pot castigar a algú que hagi comés una infracció que perjudiqui a d’altres persones, però sempre tenint present que l’Estat mai no podrà legislar o intervenir dins l’àmbit privat. Aquesta diferenciació entre l’àmbit públic i privat és un dels elements fonamentals de les societats que, com la nostra, han agafat el model de la Democràcia Liberal com a sistema polític. Intervenir, per part de l’Estat en aquest àmbit (opcions religioses, sexuals, d’opinió...), és la màxima agressió a la llibertat individual, sagrada per John Stuart Mill i, per això, cal controlar el poder de l’Estat i del govern. Sense aquest control (parlamentari, de l’opinió pública, de la premsa...) l’Estat acaba sent autoritari i allunyat dels principis bàsics de la defensa de la llibertat.