Idees principals :
En aquest text el filòsof Hume realitza una crítica
sobre la idea de substància.
Comentari:
Al començament del fragment Hume realitza un seguit de
preguntes sobre la unitat o no de la substància i el jo, i sobre les
diferències que hi ha entre ells. Segons Hume tota idea deriva d’una impressió
i les impressions són les causes de les coses. La idea de substància, segons
l’autor, és la unió de diferents idees simples que mitjançant l’enteniment o la
imaginació queden unides. Hume explica que no pot explicar els principis que
uneixen aquestes percepcions en el nostre pensament o consciència i no sap com
realitzar una teoria que satisfaci aquest aspecte. Segons l’autor, el jo és el
conjunt de percepcions i la imaginació s’encarrega d'unificar-les, però no sap
com es pot unir aquests conjunts de percepcions amb la idea de substància, ja
que les dues són molt complexes. Per finalitzar, l’autor arriba a la conclusió
que aquesta teoria té massa dificultat pel seu enteniment i que espera en un
futur madurar-la per poder realitzar una hipòtesi correcte que doni
resposta a totes les preguntes i contradiccions que ha generat.
Si comparem la idea de substància
en Hume, Locke i Berckeley ens adonem que segons el primer ni tan sols ens
podem plantejar l’existència de la substància, ja que a la idea de substància
no li correspon cap impressió de sensació ni tampoc una impressió de reflexió,
per tant, es tracta d’una idea falsa, mentre que per Locke la substància era un
substrat que encara que desconegut de la cosa, era material. Per altra banda,
Berkeley defensava la substància espiritual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada