La paraula filosofia
prové del grec philos=amor
i sofos=saviesa i això és
precisament el que he après en aquest curs: a estimar la saviesa. M’he
adonat que la saviesa, és a dir, conèixer l’origen de les coses, de la
persona, de l’Univers, el perquè succeeixen els diferents fenòmens
que ens afecten, en què consisteix la felicitat i com assolir-la entre altres
qüestions fonamentals, és un aspecte essencial per aprendre el més important: a
viure. Jo pensava el tòpic que pensen molts joves i és que la filosofia no
serveix per la nostra vida actual, que és una matèria més que s’ha d’estudiar
de memòria i no serveix per res i he de dir que gràcies a aquest curs he après
que és tot el contrari, que la història del pensament ens ajuda a entendre la
nostra vida, la nostra forma de pensar, com afrontem els problemes i conflictes
i perquè ho fem d’aquesta manera.
Tot pensament i tot acte té una història i un
origen i és important saber perquè fem les coses, perquè pensem com pensem. Mai
no hauria cregut que personatges com Aristòtil o Sant Tomàs em podrien ensenyar
a ser feliç, que valoraria coses com la Virtut i que entendria perquè
l’equilibri és el camí més raonable per poder viure. Així doncs, el que més
m'ha agradat és descobrir que la saviesa es construeix a poc a poc,
adquirint coneixements i fent-los vida, és a dir, actuant i acceptant que som
el que fem i, per tant, és molt important pensar en quines seran les
conseqüències dels nostres actes i si aquestes conseqüències ens porten a
l’objectiu de la nostra vida, que, segons la majoria dels filòsofs que hem
estudiat, és la felicitat. També vull valorar molt positivament la realització
d’aquest Blog, perquè m’ha servit sobretot per estudiar, ja que el fet de
buscar més informació sobre els diferents temes m’ha proporcionat diverses
maneres d’entendre’ls i m’ha ajudat a assimilar correctament els conceptes
filosòfics.
Moltes gràcies per aquest curs i moltes gràcies per
fer de la filosofia una matèria digna d’admiració i consideració.