Què és l’ésser?

Aquesta pregunta existeix des de sempre, tots els filòsofs tant de l’antiguitat com de l’actualitat l'han formulada algun cop, però mai ningú ha trobat una definició universal. Per a mi, l’ésser seria com Plató esmenta, el conjunt d'idees més la matèria corporal d’aquestes idees, tot allò que es pot pensar, sentir, tocar...

 Encara que en la meva opinió és del tot impossible trobar una definició vàlida, perquè hauríem de tenir un coneixement universal sobre totes les coses del món. Dubto molt que ningú pugui trobar una definició, ja que cadascú és un microcosmos i percep la realitat d’una manera diferent, així doncs, cadascú té una idea diferent del que seria l’ésser.

Jostein Gaarder, en el seu popular llibre El món de Sofia. (Novel·la sobre la història de la filosofia), recrea la teoria de les idees de Plató.

«—Bienvenida a Atenes, Sofia —va dir amb veu suau. Parlava amb molt accent—. Em dic Plató, i et vaig a  propo­ ner quatre exercicis: el primer, has de pensar en com un pastisser pot fer cinquanta pastes completament iguals. Després, pots preguntar-te a tu mateixa per què tots els cavalls són iguals. I també has de pensar en si l'ànima dels éssers  hu­mans és immortal. Finalment, hauràs de dir si els homes i les dones tenen la mateixa capacitat de raonar. Sort!» […]

«Es va acordar que el Plató del vídeo li havia donat uns exercicis. Primer, alguna cosa sobre com un pastisser era capaç de fer cinquanta pastes totalment iguals.  

He pensat molt, perquè li semblava una veritable gesta poder fer cinquanta pastes iguals.  Cuan¬do la seva mare, alguna que una altra vegada, feia una safata de  rosqui¬ llas berlineses, cap sortia completament idèntica a una altra. Clar, que no era una pastissera professional, doncs de vegades ho ha¬cia. sense molta dedicació. Però tampoc les pastes que  com¬ praban en la tenda eren totalment iguals entre si. Cada  pas¬ ta havia estat formada per les mans del pastisser, no?

De sobte, es va dibuixar en la cara de Sofia una astuta són¬riure. Es va acordar d'una vegada en què ella i el seu pare havien anat al centre, mentre la mare s'havia quedat a casa, fent pastes de nadal. Quan van tornar, es van trobar amb un munt de pastes al pebre, amb forma de  hombrecitos, ex¬tendides per tota la taula de la cuina. Encara que no eren totes igual de perfectes, sí que eren d'alguna manera, totalment iguals. I per què? Naturalment, perquè la mare hi havia  uti¬ lizado el mateix «motlle» per a totes les pastes.

Tan satisfeta es va sentir Sofia d'haver-se acordat de les pastes al pebre que va donar per acabat el primer exercici. Quan un pastisser fa cinquanta pastes completament iguals és perquè utilitza el mateix motlle per a totes. I ja està!

Després, el Plató del vídeo havia mirat directament a la càmera, i havia preguntat per què tots els cavalls són iguals. Però això no era veritat. Sofia diria més aviat el contra¬ rio, que no hi havia cap cavall totalment idèntic a un altre, de la mateixa manera que no hi havia dues persones completament iguals.

Va ser a punt de renunciar a solucionar aquest exercici, però, de sobte, es va acordar de com havia raonat amb les pastes al pebre. Al cap i a la fi, tampoc les pastes eren  to¬talment iguals, algunes eren més  gorditas que unes altres, unes altres és¬ taban trencades. I, no obstant això, per a tothom estava clar que, d'alguna manera, eren «totalment iguals».

Potser la intenció de Plató era preguntar per què un cavall era un cavall, i no alguna cosa entre cavall i porc. Perquè encara que alguns cavalls anaven marrons com els óssos, i altres blancs com els bens, tots tenien alguna cosa en comú. Sofia no havia vist mai, per exemple, un cavall amb sis o vuit potes.

Però no hauria volgut dir Plató que el que fa a tots els cavalls idèntics és que han estat formats amb el mateix motlle?»