Biografia de Plató

La vida de Plató pot resumir-se en cinc grans qüestions, que interpenetren biografia i obra:

1. FAMÍLIA ARISTOCRÀTICA.

Va néixer a Atenes l´any 427 aC., un any després de la mort de Pèricles. Pertanyia a una família de la noblesa tradicional. El seu vertader nom era Aristocles. "Plató" és un sobrenom que significa: "el d'esquena ampla". Per part de pare té com a avantpassats el darrer rei d´Atenes, i la seva mare estava emparentada amb Soló, legislador llegendari de la ciutat i membre del grup dels set savis. Dos dels seus oncles per part de mare, Càrmides i Críties, van formar part dels trenta tirans proespartans. El fet de pertànyer a una família aristocràtica va fer que fos educat pels millors mestres de l´època. Els seus vincles familiars, així com l´educació que rebé, li donaren l´oportunitat d’introduir-se aviat en els principals grups polítics d´Atenes.

2.INFLUÈNCIA DE SÒCRATES. ("El més just dels homes")

Plató va ser al principi alumne del sofista Cràtil, seguidor d´Heràclit i posteriorment de Sòcrates. Si hem de creure el que ens explica a la Carta VII, que és una mena d'autobiografia seva, de jove se sentí cridat per la poesia i la política, però, quan als divuit anys conegué a Sòcrates, el seu mestratge i el seu exemple el trasbalsaren tant que va estripar tots els drames que fins llavors havia escrit i decidí dedicar-se a la filosofia. Diversos esdeveniments consecutius: El govern dels trenta tirans, el breu període de fràgil estabilitat democràtica que el seguí i, especialment, la injusta condemna de Sòcrates el portaren a creure en la necessitat d’una profunda reforma de la vida pública.

Sòcrates era 40 anys més gran que ell. Plató fou el deixeble més conegut de Sòcrates, però possiblement no pas el qui el seguí més al peu de la lletra. Plató fa més una versió original del socratisme que no pas una continuació estricta. No va estar present en el grup d'amics que van acompanyar Sòcrates quan aquest prengué la cicuta.

3.EXILI: RELACIÓ AMB ELS PITAGÒRICS.

Després de la mort de Sòcrates, Plató inicià un llarg període de viatges fins l´any 361. Visqué a Mègara (d´on era el seu amic, el matemàtic pitagòric Euclides), Corint, Egipte (on possiblement va conèixer la doctrina dels sacerdots del país), i Tarent. És en aquesta darrera ciutat on conegué al pitagòric Arquites, qui, a més d´exercir una forta influència en el seu pensament, el posà en contacte amb Dionís I, tirà de Siracusa. Plató recull dels pitagòrics que la matemàtica és el model de ciència demostrativa. També la creença que hi ha dos nivells de realitat diferents:

1.Nivell dels objectes.

2.Nivell del concepte.

La "Teoria dels dos móns" té antecedent pitagòric (diferència entre el nombre i l'objecte). També el van influir en la idea de crear un grup de deixebles. L'Acadèmia platònica recull el model de la comunitat pitagòrica

4.VIATGES A SIRACUSA (Reforma de la Polis)

Va concebre un model ideal d'estat, que tractà de portar a la pràctica a Siracusa, on governava el tirà Dionís el Vell. Però el pas de la teoria a la pràctica va ser difícil: Dionís era un dictador terrible, acabà barallat amb el filòsof, el feu tancar presoner a les pedreres de Siracusa i finalment vengué Plató com a esclau. Rescatat casualment per un amic, tornà a Atenes l´any 387 a.C. on fundà l'Acadèmia.

Quan Dionís II puja al tron de Siracusa, Plató fa un segon viatge per intentar una altra vegada organitzar-hi el seu Estat ideal, el 367 a.C. fracassa per segona vegada. El 361 a. C. és convidat insistentment per Dionís II i encara fa un darrer viatge, que tampoc no és satisfactori. Després d´aquest tercer intent, s´establí definitivament a Atenes i es dedicà en cos i ànima a la seva vocació literària i docent fins que morí, l´any 347. Plató creu que s'ha d'instaurar l’aristocràcia o dictadura del filòsof-rei, només pot governar bé aquell qui coneix la Idea de Bé. El poder i el coneixement han d'anar de la mà i el governant no pot ser un qualsevol. El govern només el mereix el qui sap, el qui ha dedicat la vida a esbrinar les Idees i a purificar l'ànima.

5.ACADÈMIA PLATÒNICA (La creació d'un espai dedicat a la saviesa)

Rep aquest nom per haver estat fundada per Plató als jardins consagrats al heroi atenès Academos. La principal funció de la comunitat era la del culte a les muses però junt amb ell es va desenvolupar una intensa activitat filosòfica i científica, aquesta última especialment a les esferes de la matemàtica, la música, l´astronomia i la divisió i classificació, totes elles considerades per Plató com introducció a la dialèctica.

L´Acadèmia Platònica va tenir una llarga vida; de fet persistí fins el 529 d.C. en que fou tancada pel decret de l´emperador Justinià. Tradicionalment es distingeixen tres etapes en la vida de l´Acadèmia.

1. Acadèmia Antiga: que té com a principal representant a ESPEUSIP ( ca 407/339 a.C.); predominen les idees pitagòriques, s´insisteix en el poder cognoscitiu de la percepció, s´investiga els graus del saber i apareixen alguns traços ascètics barrejats amb altres hedonistes.

2. Acadèmia Mitjana: Té com a principal representant a ARCESILAU (ca. 315/14- ca. 241/40)

Característics d´aquest període són l’antidogmatisme i l´escepticisme moderat en la teoria del coneixement.

3. Acadèmia Nova: Té com a principal representant a CARNÈADES (ca.214-129).Aquest període no es distingeix molt del anterior, però afegeix a l'antidogmatisme el probabilisme.

Video
http://www.youtube.com/watch?v=1ByOCzFDHno

Webgrafia: http://www.alcoberro.info/planes/plato.htm