divendres, 28 de febrer del 2014

Filosofar com aliment de l’ànima


Idees principals:

En aquesta carta a Meneceu Epicurn ens exhorta a filosofar independentment de l’edat que tinguem, perquè per a Epicurn la filosofia és una forma de vida.
Per Epicurn, els déus existeixen, però no es preocupen dels homes ni de castigar-los ni d’ajudar-los.
La mort no és res per nosaltres perquè és insensible, és a dir, és l’absència de sensacions.
El plaer Epicurn el tracta com l’absència del dolor i el mal físic és més fàcil de suportar que el sofriment de l’ànima.
L’objectiu de la persona és per Epicurn aconseguir una vida feliç, una vida de plaer.
Per aconseguir la felicitat Epicurn ens parla també dels desitjos i els classifica en naturals o no-naturals i en necessaris o no-necessaris. Els necessaris els divideix en els destinats a la felicitat, en els destinats al benestar del cos i en els destinats a la vida mateixa.
El plaer és, per tant, el tema fonamental de la carta d’Epicurn en tant que no és una altra cosa que l’absència de pertorbacions de l’ànima i de dolor del cos. És en aquest estat que l’home assoleix la felicitat.
Un altre tema que ens presenta Epicurn és el savi com a ideal de conducta.


Comentari:

Aquest text és una carta que Epicurn escriu al seu deixeble Meneceu per transmetre-li les seves idees sobre l’ètica, la vida i la mort.
A la primera part, per una banda, el filòsof exhorta a Meneceu a filosofar perquè per ell no hi ha edat per començar ni tampoc per deixar de filosofar. La filosofia és per Epicurn una forma de vida, una necessitat de l’ànima o de l’esperit més que una activitat intel·lectual. La teoria epicúria és basa en la filosofia com el camí per aconseguir la felicitat. Per l’altra banda li parla sobre la divinitat. Els déus existeixen però no es preocupen dels éssers humans, no existeix la providència.

A continuació el filòsof exposa els arguments per no témer la mort. Explica Epicurn que els motius per témer la mort són irracionals, ja que la mort és la privació dels sentits per tant quan vivim, sentim, i la mort no és present, mentre que quan morim ja no sentim, per tant, no podem rebre cap mal. Menciona també el suïcidi com a solució al sofriment. No obstant això, l'epicuri evitarà el suïcidi, perquè la vida és un ben i hem d’acostumar-nos a les limitacions. Sobre el futur, li diu el mestre, que l’esser humà no té la vida programada totalment, per això diu el text que el futur no és del tot nostre, existeix un espai per la llibertat. Finalment, Epicurn planteja al seu deixeble el tema principal de la seva filosofia: els desitjos i el plaer. Epicurn fa una distinció entre els desitjos naturals i els que són vans. Per exemple, naturals seria satisfer la fam o la sed i vans les riqueses, el luxe... Els desitjos naturals els divideix en necessaris o solament naturals. Els necessaris els torna a dividir segons la seva orientació: per la felicitat, per al benestar del cos i per la vida mateixa. Per exemple, el desig sexual és natural però no és necessari satisfer-lo. Pel que fa al tema del plaer Epicurn diferència entre cos i ànima. El plaer és pel filòsof el principi, finalitat i fonament de la vida feliç. El plaer és l’absència de dolor del cos i l’absència de pertorbacions de l’ànima. No tot plaer, encara que sigui un ben pot escollir-se i, de la mateixa manera, encara que sigui un mal evitar-se. Per això, hem de saber escollir els plaers de l’ànima per sobre dels plaers del cos, perquè el sofriment de l’ànima és molt més fort i durador que el dolor del cos. És, per tant, necessària la moderació i la racionalitat. Així doncs, és fonamental per a Epicurn la virtut de saber escollir els plaers que ens proporcionin la felicitat. El filòsof acaba recomanant al seu deixeble meditar totes aquestes idees per tal d’aconseguir la virtut de la saviesa, la virtut per aconseguir una vida feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada