Biografia d'Aristòtil

Nascut en Estagira (Macedònia) en el 384 a. C.. Fill de Nicómaco, metge de Amintas II. Va viatjar a Atenes amb 17 anys amb intenció d'assistir a l'Acadèmia de Plató. Aristòtil va ser deixeble seu i d'altres pensadors com Eudoxo durant els vint anys que va estar en l'Acadèmia. 

En morir Plató, l'any 347 a. de C., viatja a Assos, ciutat d'Àsia Menor en la qual governava el seu amic Hermias, al que va servir com a assessor, casant-se a més amb la seva neboda i filla adoptiva, Pitia. Després de ser executat Hermias a les mans dels perses en el 345 a. de C., Aristòtil es va traslladar a Pella, capital de Macedònia, on va ser tutor del fill menor del rei, Alejandro, que seria conegut com Alejandro III el Magne. L'any 335 a. de C., en accedir Alejandro al tron, va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia escola: el Liceu. 

Com a gran part dels debats es desenvolupaven mentre passejaven pel Liceu, el centre va ser conegut com a escola peripatética. Va resumir tot el saber de la seva època, però va brillar especialment en les ciències naturals descriptives. Va ser autor de la primera classificació dels animals, pare de l'anatomia comparada i mestre d'altres científics, com el botànic Teofrasto, el seu successor en el Liceu. 

Va rebutjar la teoria atòmica de Demòcrit i va sostenir que la matèria s'origina en la mescla de quatre propietats fonamentals: calent, fred, humit i sec, que es combinen entre si per donar lloc als quatre elements o essències: terra, aigua, aire i foc, als quals va afegir un cinquè (la cinquena essència o èter), que formaria els cossos celestes. 

Va demostrar per diversos mètodes la esfericidad de la Terra i va sostenir que aquesta està situada en el centre de l'univers. És el primer a classificar les ciències, que va dividir en teòriques (matemàtiques, física i metafísica), pràctiques (ètica, política i economia) i poètiques (poètica, retòrica, etc.). En aquesta classificació no s'inclou la lògica, descoberta per ell, doncs és l'instrument per al recte discórrer en totes elles. També va inventar el sil·logisme, instrument fonamental del pensament occidental. 

Aristòtil va escriure llibres de divulgació, dels quals només es conserven fragments, i uns altres de notes, per al cercle dels seus iniciats, dels quals queden 47. L'edició de Andrónico de Rodas (h. el 70 a. C.) és la base del Corpus aristotelicum, tal com ha arribat a nosaltres, que es compon dels següents títols o col·leccions: "Organon" (tractats de Lògica), "Física" "Del cel", "De la generació i la corrupció", "Meteorologia", "Metafísica", "Història dels animals", "Dels moviments dels animals", " De la generació dels animals", "Política", "L'ànima", "Moral a Nicómaco", "Moral a Eudemo", "Retòrica", "Poètica" i "Parva Naturalia". 

Aristòtil va morir a la illa de Eubea en el 322 a. C., per causes naturals.