La impossibilitat del món de les idees.

Text

“En efecte, l'opinió sobre les idees es va acudir als qui la proposaren per haver acceptat les raons d'Heràclit sobre la veritat, segons les quals totes les coses sensibles flueixen constantment, de manera que, si hi ha d'haver realment ciència i coneixement d'alguna cosa, cal que, a més de les naturaleses sensibles, n'hi hagi algunes d'altres de permanents, perquè no hi ha ciència de les coses que flueixen.

Sòcrates treballava sobre les virtuts ètiques i fou el primer que buscà de donar-ne definicions universals. (...) Sòcrates, però, no donava existència separada ni als universals ni a les definicions. Ells, però, les van separar i anomenaren idees als éssers d'aquest tipus, de manera que, gairebé per la mateixa raó, se'ls va acudir que hi ha idees de totes les coses que es diuen de manera universal; això és igual que si algú, en voler comptar, pensés que no podia fer-ho per ser poques coses i, això no obstant, les comptés després d'haver fet augmentar llur nombre. En resum, hi ha, per dir-ho així, més idees que no pas particulars sensibles, les causes dels quals buscaven quan van passar d'aquests a aquelles."

L’únic món, el sensible.

Al principi del text podem veure que parla sobre la teoria de la veritat d’Heràclit la qual consisteix a dir que les idees existeixen per l’acceptació d’aquestes, però que aquestes es troben en constant moviment. Aristòtil explica que encara que estiguin en moviment hi ha alguna cosa que es manté i són les idees. Segons Aristòtil hi ha més idees que éssers. Aristòtil també parla sobre les substàncies i el conjunt d’aquestes que forma la realitat. Aquestes substàncies també estan sotmeses al canvi, però les seves essències en si no canvien. Aristòtil no separa l'essència de les coses de les mateixes coses com fa Plató que duplica la realitat creant un món intel·ligible. Aristòtil nega l’existència d’aquest món, ja que només existeix el món sensible.

Video