Dialèctica (del grec dialektiké tekhne, art dialèctic, del verb dialego, conversar, discutir) Des d'un punt de
vista històric, dialèctica és tant el simple art de la conversa i discussió i
l'equivalent medieval de la lògica, com un molt complex sistema de pensament en
Hegel i un mètode adequat
d'interpretació de la realitat, sobretot social, en Marx, inspirat en Hegel. En els primers diàlegs de Plató, la
dialèctica apareix com l'art o esforç de trobar definicions, mitjançant el
mètode socràtic de preguntes i respostes; en diàlegs posteriors, la synagogé, la reunió, i la diáiresis, la separació, apareixen com els
elements definidors de la dialèctica platònica, quan representa saber dividir
per gèneres i diferències, fins que Plató identifica la seva pròpia filosofia
amb la mateixa dialèctica: l'última dels ensenyaments que rep el filòsof-rei, o
la visió de conjunt que adquireix qui aconsegueix ascendir per tots els graons
de l'opinió i la episteme fins al
coneixement de les idees.
Aquest text tracta sobre la dialèctica i sobre la distinció del que es
pot anomenar dialèctic i el que no, així doncs també parla sobre quines
persones es poden considerar dialèctics i quines no.
En començar el text, Plató parla sobre els diferents graus de
coneixement segons la seva filosofia. També parla sobre els diferents sentits
en els quals es divideix la dialèctica. Utilitza un mètode d’anàlisi que
consisteix a separar el coneixement en parts per tal de trobar alguna cosa més
complexa, és un procés de simple a complex, en canvi la síntesi és totalment el
contrari, consisteix a unir totes les parts per tal de passar d’allò simple a
allò més complex.
Les úniques persones que poden utilitzar aquest mètode, la dialèctica,
són els filòsofs, ja que són capaços de tenir una visió sinòptica, és a dir que
tenen una visió panoràmica de totes les coses. Els filòsofs han d’ajudar a
aquelles persones que no ho són a poder arribar a les idees, en particular a la
idea de bé, ja que és el seu deure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada