Idees principals:
En aquest fragment Aristòtil ens parla sobre la seva teoria del moviment
i la perfecció de l'acte sobre la potència.
Comentari:
En aquest fragment que pertany al llibre Metafísica del filòsof Aristòtil, Aristòtil ens defineix els significats dels
éssers en potència i els éssers en acte. Segons Aristòtil, l'ésser en potència
és aquell que encara no és ésser, però està destinat o té moltes possibilitats
d’arribar a ser-ho, és a dir, està en procés de formació. Com per exemple un ou
està en potència de ser un pollet, però també ho està de ser una truita. En
canvi, un ésser en acte, segons Aristòtil, és l'ésser final, ésser el qual
estava destinat a ser. En aquest cas de l’exemple de l'ou, l’ésser en acte
seria la gallina. Per altra banda, Aristòtil ens parla en aquest fragment sobre
la teoria del moviment, que, segons el filòsof, és l’acte d’un ésser en
potència per tal que està en potència. En conclusió l’acte per Aristòtil és més
perfecte que la potència en si mateixa, perquè l’acte el formen els éssers, en
canvi la potència només els anteriors a aquests.
Aristòtil va posar el canvi i la transformació en el centre de la seva filosofia. Però això l'enfrontava amb un dels problemes més característics del pensament grec: el problema plantejat pels qui havien negat tota possibilitat de pensar el moviment i el canvi.
La solució d'Aristòtil al repte de Parmènides rau en el concepte d’allò que és en potència. Per Aristòtil un cosa podia tenir la capacitat d'estar en un estat determinat, o estar efectivament en aquest estat, i el canvi és només el pas d'un extrem a l'altre o, com diu Aristòtil, el pas de la potència a l'acte. Tot el que experimenta canvi passa de ser potencialment a ser en acte. Per exemple, un bloc de marbre pot ser potencialment una escultura d'un déu: arribarà a ser-ho, ho serà de fet o en acte, després del treball de l'escultor. Tot s'origina d’allò que és, d’allò que és en potència, tot i que encara no sigui en acte.
.jpeg)
L'element permanent que subsisteix a través del canvi és la matèria o substrat. La teoria de la potència i l'acte és inseparable de la concepció dels objectes com compostos de matèria i forma. La matèria és un substrat informe que, igual que un bloc de marbre destinat a convertir-se en una estàtua, no és aquest objecte (l'estàtua) fins que se li ha donat la forma. Aristòtil repeteix en nombroses ocasions la identitat de matèria i forma amb potència i acte. La matèria és potencialitat, la forma actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada