Personalment tinc una gran quantitat de dubtes i per quasi tots no en
tinc una resposta clara per solucionar-los, però autoanalitzar-se i fer-se
preguntes a un mateix és la millor manera d'intentar solucionar-los. Així
doncs, actualment el dubte més important que tinc, és el que qualsevol noi de
segon de batxillerat té, com m’aniran les notes, que en el meu cas no van del
tot bé, podré accedir a la universitat?... El problema d’aquest tipus de dubte
és que no t’ho pots treure del cap, ja que la resposta a aquest problema serà
la que guiï el teu futur, així doncs el podríem definir com un dubte
existencial.
.jpeg)
Un altre dubte propi de l’adolescència és el que fa referència a l’amor.
Preguntar-nos si estarem amb la xicota o xicot actual en un futur és la
pregunta que més ens fem. La veritat és que segurament no acabarem amb aquesta
persona, però si no pensem que estarem amb ella tota la vida, quin sentit té
sortir amb ella? Aquest són els dubtes més rellevants actualment de la meva
vida, ja que normalment no em pregunto sobre temes com el bé i el mal,
l’existència d’un Déu suprem, o el que faig jo a la vida com a simple persona.
En definitiva aquesta redacció m’ha recordat el perquè val la pena no
pensar massa en els dubtes i viure més el moment, menys en el cas de les notes
que com intentis viure el moment, no aproves ni una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada