Al llarg del temps els
humans hem cregut en un Déu suprem creador de totes les coses, Omnipotent i Bo,
però sempre ens fem la mateixa pregunta: si és un Déu omnipotent, per què
permet el sofriment? Efectivament, Déu és el nostre Pare, Creador de totes les
coses i és Amor. Ens va crear per Amor i per l'Amor. I, precisament, perquè ens
estima ens va crear lliures. La llibertat de l’home consisteix a conèixer el bé
i el mal i saber escollir el bé. Som nosaltres els que decidim els nostres
actes i els que prenem les nostres decisions i, per tant, som nosaltres els que
hem d’assolir les conseqüències dels nostres actes. Però què passa quan es
tracta d’accidents naturals o malalties, etc.? Al principi no era així, Déu ens
va crear en el Paradís sense sofriment ni preocupacions, però la llibertat
d’Eva i Adam va fer que escollissin desobeir Déu per tal de ser com Ell. En
aquell moment Déu va decidir que l'ésser humà havia de sofrir per poder
aprendre i créixer. Realment aquest és l’únic sentit del sofriment: créixer i
madurar com a persona. Tard o d’hora tothom ha de sofrir d’una manera o d’altre
per purificar la seva ànima i poder tornar a estar amb Déu després de la mort.
Per concloure, penso que és veritat que quan estem sofrint ho passem molt malament
i no som capaços de veure la part positiva del sofriment, però moltes vegades
quan passa aquell moment dolent ens adonem que hem après moltes coses de
nosaltres mateixos, que som més forts per afrontar la vida, que valorem més el
que tenim i el que no tenim i sobretot que aprenem que necessitem als altres
per poder ser feliços.
El mal ha estat sovint objecte d’estudi per part de
la filosofia. Una de les maneres com ha estat abordat el problema del mal es
com a negació del bé,
donant per suposat que el bé, des del punt de vista ontològic, és superior al
mal, el qual queda relegat en conseqüència a una manca de bé .
Però al mateix temps el mal és
també el punt crític de
tota filosofia: si l’explica, queda reduït a pura negació; si el deixa fora, no
afronta una de les qüestions que més afecten l’existència humana.
Allò que el problema del
mal posa en qüestió és sobretot un mode de pensar sotmès a l’exigència de coherència lògica,
es a dir, a l’exigència de no-contradicció i de totalitat sistemàtica.
Tots els racionalismes estan d’acord en negar el mal en tant
que mal. Tots pretenen justificar el sofriment, la falta, la injustícia
mostrant que es dedueixen necessariament de l’ordre universal del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada