Comentari del text 5 de John Locke

Aquest fragment pertany al filòsof Locke i ens parla sobre els principis innats, és a dir, coneixements que tenim des que naixem. Ell els nega totalment. Locke és un filòsof empirista, és a dir, defensa l’experiència com a únic mètode de coneixement cert i fiable.

Així doncs, defensa que el fet de tenir coneixement d’una cosa segueix de la seva existència i els nens i els idiotes no tenen coneixement d’aquestes idees innates de manera que fan que no siguin innates. Si no són conegudes per a tothom, no es poden considerar idees impreses en la ment de tots. A més el coneixement de Déu per exemple, molts filòsofs l’havien anomenat innat, però clarament és una idea ensenyada pels adults.

En conclusió, Locke defensa la idea que no existeixen les idees innates i explica que són una tabula rasa que ha d'omplir-se mitjançant l’experiència. Aquesta última analogia ja havia sigut donada per Aristòtil, però amb un full en blanc en vers d’una tabola rasa.

Font: http://suite101.net/article/la-teoria-del-conocimiento-de-john-locke-a80783

John Locke considera que l'única possibilitat de coneixement es fa a través de l'experiència sensible, negant qualsevol possibilitat de coneixement, tal com proposava Descartis, amb les idees innates. Les idees són la representació que la ment fa d'alguna cosa. Això té com a conseqüència la impossibilitat de les idees innates, ja que sense cap experiència prèvia no podem tenir cap representació en la ment. No podem saber com són les coses, sinó com aquestes coses afecten als nostres sentits. John Locke intenta demostrar perquè no hi ha aquests principis innats:

• No existeix cap coneixement que la humanitat tingui com a coneixement universal, la qual cosa sí existiria amb aquests principis innats. Els nens o deficients desconeixen el que els adults consideren com a cert, però després d'haver-ho après i experimentat.
• La ment humana és una tabula rasa, sense cap coneixement previ, i en l'experiència es funda tot el coneixement, sense arribar a conèixer la realitat en si, sinó només com aquesta és coneguda pels nostres sentits.
• L'evidència no és cap prova de innatismo, sinó de l'existència d'experiències similars.

John Locke afirma que la teoria del coneixement no és una fi en si mateixa, sinó que es tracta d'una eina per comprendre la relació entre els éssers humans i la realitat que ens envolta. No analitzem com és la realitat, sinó com la coneixem. Així, el nostre coneixement té una triple limitació:

• El coneixement mai és innat, sempre és originat per l'experiència
• El coneixement no pot anar més enllà del que podem conèixer.
• Només podem tenir certesa sobre el que està dins dels límits de l'experiència.