Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril de 1588 - Derbyshire, 4 de desembre de 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista. Va popularitzar la frase Homo homini lupus est (llatí: l'home és un llop per a l'home), influït per la situació del seu país, immers en la Guerra Civil Anglesa, que subratlla la seva visió negativa de les interaccions socials: l'home en estat natural s'inclina a la guerra de tothom contra tothom (bellum omnium contra omnes), una idea de llarga tradició posterior en l'antropologia filosòfica. És especialment conegut pel seu llibre Leviatan, considerat el primer tractat modern de filosofia política. A més de la seva feina en aquesta branca del pensament, va escriure sobre història, geometria, teologia, ètica, d'altres aspectes filosòfics i de teoria política.

Thomas Hobbes és un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat. Afirma que l'home és dolent per natura (Homo homini lupus est: l'home és un llop per a l'home) i per això en l'estat natural l'home viu en un estat de guerra constant de tothom contra tothom. Entén per 'estat natural' aquella situació hipotètica en la qual l'home vivia segons la seva natura sense cap mena de limitació per part de l'estat, el qual encara no existia. Els homes consideren que aquesta situació de guerra de tothom contra tothom és insostenible, i per això decideixen de signar un pacte (el pacte social) pel qual renuncien a la seva llibertat i la cedeixen a mans d'un sobirà, el Leviathan (el qual pot ser una persona o una assemblea) que els ha de garantir la pau i l'estabilitat.

Així, llibertat i ordre són totalment incompatibles a causa de la natura pròpia de l'home i per això cal renunciar a la llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el sobirà no signa el pacte, i per tant, ell no ha perdut la llibertat, però ha de mantenir en pau a l'estat. Aquesta visió política és molt important, ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no es diví, sinó que és el poble qui atorga aquest poder en mans d'un sobirà, que no és més que un representant del poble; s'estableixen així, per part de Hobbes, les bases del liberalisme, sense que se'l pugui considerar, tanmateix, plenament liberal.