La certeza de la veritat

Comentari.

Aquest text és un text de adaptat de Martin Heidegger i parla sobre: la veritat, la realitat i la concordança. En el text es parla sobre que la paraula veritat està molt utilitzada pels filòsofs fins i tot massa. Heidegger explica que una cosa certa és real i que una cosa es certa quan es veritat objectivament. Un exemple pot ser quan parlem d'or fals, aquest sembla real, té una aparença real però no ho és. En el text és parla sobre que no només és cert el que anomenem sinó també és cert l'enunciat. També es parla sobre que la "cosa" i el enunciat concorden en tot, el cert és l'acte de concordar, aquest és el punt més important de tot el text. Això ho deixa clar Heidegger a la frase " Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb la cosa que enuncia."

 

Martin Heidegger.

(Meßkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany.

Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període 1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia. Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer. L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints, pel que és habitual parlar de dues etapes o moments en el seu pensament: Moment que se serveix de l'analítica existencial com instrument o "prolegomen" per a una nova metafísica. Un segon període en el qual, com el propi autor assenyala, concep el seu pensament com el desenvolupament d'una "història de l'ésser". L'objectiu fonamental d'aquesta "història de l'ésser" radica en la comprensió dels vincles entre el desenvolupament de la qüestió de l'ésser en la filosofia i la història d'Occident.

Vincles amb el Nazisme.

La seva eminència dintre de la filosofia continental s'ha vist marcada per la polèmica, sobretot la de la seva adhesió al Partit Nacional Socialista, manifestada en el discurs que va pronunciar en la presa de possessió de la càtedra a la Universitat de Friburg (1933). La renúncia a la càtedra, molt poc després d'ocupar-la, no va evitar que en 1945 fos destituït com docent a Friburg, després de l'ocupació de Alemanya pels aliats després del final de la Segona Guerra Mundial.

Només en l'any 1952 es va reincorporar, si bé la seva activitat acadèmica va ser ja molt menys constant. Encara que va rebre d'alguns dels seus deixebles, com Herbert Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof va desestimar el consell i mai va voler donar explicacions.