El mite de la Caverna

El mite de la Caverna.

 

El mite de la Caverna és una de les obres més importants de Plató. Apareix al llibre VII de la República, una obra de la seva època de maduresa. Plató va escriure el mite de la Caverna per ajudar-nos a entendre la seva teoria de la dualitat de mons: el món sensible i el món intel·ligible. Ens presenta una cova amb uns homes a dins, els quals estan lligats amb cadenes i estan allà des de ben petits. Aquestes cadenes simbolitzen el vincle dels homes amb el món sensible, és a dir, són presoners dels nostres sentits. Al darrere d'ells hi ha un foc i uns homes que transporten objectes de banda a banda. Aquests objectes es reflecteixen a la paret de davant dels presoners i ells veuen les seves ombres. Aquestes ombres són la única cosa que ells poden veure, i per tant, per a ells són la seva realitat. Si un dels presoners aconseguís ascendir a l'exterior de la caverna, la llum del sol no el deixaria veure.

Quan aconseguís acostumar-se a aquesta llum, veuria, primerament, les coses reflectides en el aigua ja que durant tota la seva vida només ha observat les coses reflectides. I finalment veuria als objectes, animals... Després tornaria a la cova a desencadenar al altre home i explicar-li tot, però com és habitual no ho creuria i no voldria sortir. La caverna representa el món sensible, mentre que l'exterior representa l'intel·ligible, que només pot ser entès a través de la raó. El sol representa la màxima idea de bé. Totes les coses del món sensible participen de les idees. Els presoners de la caverna som nosaltres, i les ombres que es reflecteixen són les còpies del món sensible. El foc representa el Sol. Quan el presoner s'allibera de les cadenes i surt a l'exterior, ens mostra com una persona travessa les diferents etapes de la seva vida, fins a poder arribar al món intel·ligible. Ja a fora de la caverna es veu el món intel·ligible on, el Sol representa la màxima idea de bé.