Definicions

Definicions.
 
- Saber vulgar: és un saber que es basa en l’experiència quotidiana i es pregunta el què.

- Saber científic: és un saber rigorós i sistemàtic que es basa en l’explicació del perquè dels fets. Es      pregunta en el per què de les coses.

- Tècnica: consisteix a saber com fer certes activitats i s’entén com una aplicació del saber científic.

- Ciència (definició antiga): és un coneixement universal, necessari , immutable i etern.

- Mètode: És una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi, que s’utilitza a la ciència.

- Sil·logisme: és el procés de raonament que permet derivar d’una o diverses proporcions donades, és a dir, és la conseqüència lògica, la conclusió.

 - Axioma: són els principis fonamentals indemostrables del sistema axiomatico deductiu.

- Inducció completa: és un tipus d’inducció que parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos i a partir dels quals s’elaboren lleis generals.

- Mètode hipoteticodeductiu: és un mètode complet de les ciències naturals que parteix d’una hipòtesis comparant-la amb l’experiència.

- Hipòtesis: és una suposició provisional que encara no està verificada.

- Falsació: és l’acció de refutar o falsar un fet que no concorda amb els fets deduïts de la hipòtesis.

- Comprensió: consisteix a captar el sentit dels fets.

- Mite: paraula que fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos, recorrent a forces sobrehumanes.

- Mètode empiricoracional: és el mètode per mitjà del qual accedim a dos nivells de realitat, la sensible i l’intel·ligible.

 - “Cogito”: és la primera veritat segons Descartes que s’identifica amb el jo o subjecte pensant.

- Revolució Copernicana del coneixement: és el tipus de coneixement que cal analitzar a través del subjecte, i no de l’objecte.

- Joc del llenguatge: formes d’utilitzar el llenguatge, cadascuna amb determinades normes.

- Hermenèutica no normativa: és aquell tipus d’hermenèutica que no posa normes a la comprensió.

- Lògica: ciència preparatòria que estudia l’estructura del pensament.

- Ontologia: part de la filosofia que estudia l’ésser.