Exercicis

Pàgina 31 número 6.

6.Relaciona cadascuna de les afirmacions següents amb els mètodes filosòfics estudiats. Raona les respostes.

 Res passa sense raó. = Mètode racionalista.

És important aclarir el significat de les paraules: aquest és el veritable problema de la filosofia. =  Mètode analiticolingüístic

 Les idees que provenen dels sentits són confoses i enganyoses; en canvi, les que provenen de l’intel·lecte són clares i evidents. = Mètode racionalista.

La ment és un paper en blanc; sense l’experiència sensible aquest paper mai nio diria res. = Mètode empirista.

Si no comprenem el sentit de l’acció, no ens farem càrrec del que ha passat. = Mètode hermenèutic.

Per entendre les coses cal conèixer-ne el context cultural.  = Mètode hermenèutic.

Pàgina 31 exercici número 3.

1. Com justificaries que l’afirmació <només sé que no sé res> és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia?

En què consisteix la saviesa? D’entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.

- Justificaria aquesta afirmació explicant que només aquell que és molt savi, és  capaç de experssar la seva propia ingnorància.

- La saviesa consisteix en tenir coneixement sobre tot tipus de temes diferents i d’utilitat per a la vida, a més de ser humilt per afirmar la propia ingnorància

1. Un científic, premi Nobel de la seva especialitat.

-si que és savi, té els saber científic.
  
     b. Una vella que ha acumular molta experiència en la seva llarga vida.

-si que és savia, té el saber quotidia

     c. Un artista, reconegut pels millors crítics del món.

-si que és savi, té els saber artístic.

     d. Un persona que ha estudiar tres carreres amb les millors de les qualificacions.

-si que és savi, té diferents tipus de sabers.

     e. Una persona feliç.

-si que és savi, té el major saber, el saber de la vida

Definicions

Definicions.
 
- Saber vulgar: és un saber que es basa en l’experiència quotidiana i es pregunta el què.

- Saber científic: és un saber rigorós i sistemàtic que es basa en l’explicació del perquè dels fets. Es      pregunta en el per què de les coses.

- Tècnica: consisteix a saber com fer certes activitats i s’entén com una aplicació del saber científic.

- Ciència (definició antiga): és un coneixement universal, necessari , immutable i etern.

- Mètode: És una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi, que s’utilitza a la ciència.

- Sil·logisme: és el procés de raonament que permet derivar d’una o diverses proporcions donades, és a dir, és la conseqüència lògica, la conclusió.

 - Axioma: són els principis fonamentals indemostrables del sistema axiomatico deductiu.

- Inducció completa: és un tipus d’inducció que parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos i a partir dels quals s’elaboren lleis generals.

- Mètode hipoteticodeductiu: és un mètode complet de les ciències naturals que parteix d’una hipòtesis comparant-la amb l’experiència.

- Hipòtesis: és una suposició provisional que encara no està verificada.

- Falsació: és l’acció de refutar o falsar un fet que no concorda amb els fets deduïts de la hipòtesis.

- Comprensió: consisteix a captar el sentit dels fets.

- Mite: paraula que fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos, recorrent a forces sobrehumanes.

- Mètode empiricoracional: és el mètode per mitjà del qual accedim a dos nivells de realitat, la sensible i l’intel·ligible.

 - “Cogito”: és la primera veritat segons Descartes que s’identifica amb el jo o subjecte pensant.

- Revolució Copernicana del coneixement: és el tipus de coneixement que cal analitzar a través del subjecte, i no de l’objecte.

- Joc del llenguatge: formes d’utilitzar el llenguatge, cadascuna amb determinades normes.

- Hermenèutica no normativa: és aquell tipus d’hermenèutica que no posa normes a la comprensió.

- Lògica: ciència preparatòria que estudia l’estructura del pensament.

- Ontologia: part de la filosofia que estudia l’ésser.

José Ortega y Gasset

José Ortega y Gasset.

José Ortega y Gasset (Madrid, 9 de maig de 1883 - 18 d'octubre de 1955), fou un filòsof espanyol. Va cursar estudis secundaris al col·legi jesuïta de San Estanislao a Miraflores del Palo (Màlaga) entre 1891 i 1897, i superiors a la Universitat de Deusto, Bilbao (1897-98) i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid (1898-1904). Es doctorà en Filosofia per la Universitat de Madrid (1904) amb la seva obra Los terrores del año mil – Crítica de una Leyenda. Entre 1905 i 1907 va realitzar estudis a Alemanya: Leipzig, Nuremberg, Colònia, Berlín i especialment a Marburg. En aquesta última ciutat es va veure influït pel neokantisme de Herman Cohen i Paul Natorp, entre d'altres.

De retorn a Espanya fou nomenat professor numerari de Psicologia, Lògica i Ètica de la Escuela Superior del Magisterio de Madrid (1909) i a l'octubre de 1910 guanyà l'oposició a la Càtedra de Metafísica de la Universitat Central, vacant després de la defunció de Nicolás Salmerón. Col·laborador del diari El Sol el 1917, on publicà sota la forma de fulletons les seves dues principals obres: España invertebrada i La rebelión de les masas. Fundà la Revista de Occidente el 1923, i en fou el director fins a 1936. Des d'aquesta publicació promogué la traducció i comentari de les més importants tendències filosòfiques i científiques com ara les de: Johan Huizinga, Oswald Spengler, Edmund Husserl, Georg Simmel, Jakob von Uexküll, Heinz Heimsoeth, Franz Brentano, Hans Driesch, Ernst Müller, Alexander Pfänder, Bertrand Russell, entre d'altres. Enfrontat a la Dictadura de Primo de Rivera, juntament amb altres destacats intel·lectuals espanyols va renunciar a la seva càtedra el 1929. 

Quan començà la Guerra civil marxà a l'exili, d'on tornà l'any 1946. Durant aquest període gairebé no va escriure sobre política, però va dedicar un article contra l'ajuda internacional a la República, publicat a la premsa anglesa. En aquest article s'enfrontà a Einstein, qui estava fent campanya de suport al Front Popular, i va dir d'ell que en qüestions espanyoles tenia una ignorància radical. Aquest fet i altres originaren el polèmic llibre "El maestro en el erial", de Gregorio Morán, on es tracta la relació d'Ortega amb el règim franquista. Ortega y Gasset va exercir una gran influència a la filosofia espanyola del segle XX, no només per la temàtica de la seva obra filosòfica sinó també pel seu estil literari àgil, pròxim al Quixot, que li va permetre arribar fàcilment al públic general.

Enllaç: http://www.ortegaygasset.es/fog/ver/2/jose-ortega-y-gasset

MICROCOSMOS

Microcosmos.
 

Aquest fragment de text pertany al llibre de Jose Ortega i Gasset, El tema de nuestros tiempos. En el que s'explica com en un mateix paisatge es poden observar diferents realitats segons les persones. Tot depèn de les emocions i els sentiments que ens fan sentir el paisatge que observem, perquè depèn de la persona aquesta realitat canvia, encara que sigui el mateix paisatge. Ortega explica que existeix una tercera realitat que està formada per les perspectives de les dos realitats anteriors. I aquesta realitat cap dels dos és capaç de veure-la. L'autor també ens explica que cada una de les perspectives que tenim les persones són microcosmos diferents que formen l'univers i la verdadera veritat.

George Perrigo Conger, Theories of macrocosms and microcosms in the history of philosophy

http://books.google.com/books?id=aWQ-AAAAYAAJ

La certeza de la veritat

Comentari.

Aquest text és un text de adaptat de Martin Heidegger i parla sobre: la veritat, la realitat i la concordança. En el text es parla sobre que la paraula veritat està molt utilitzada pels filòsofs fins i tot massa. Heidegger explica que una cosa certa és real i que una cosa es certa quan es veritat objectivament. Un exemple pot ser quan parlem d'or fals, aquest sembla real, té una aparença real però no ho és. En el text és parla sobre que no només és cert el que anomenem sinó també és cert l'enunciat. També es parla sobre que la "cosa" i el enunciat concorden en tot, el cert és l'acte de concordar, aquest és el punt més important de tot el text. Això ho deixa clar Heidegger a la frase " Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb la cosa que enuncia."

 

Martin Heidegger.

(Meßkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany.

Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període 1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia. Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer. L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints, pel que és habitual parlar de dues etapes o moments en el seu pensament: Moment que se serveix de l'analítica existencial com instrument o "prolegomen" per a una nova metafísica. Un segon període en el qual, com el propi autor assenyala, concep el seu pensament com el desenvolupament d'una "història de l'ésser". L'objectiu fonamental d'aquesta "història de l'ésser" radica en la comprensió dels vincles entre el desenvolupament de la qüestió de l'ésser en la filosofia i la història d'Occident.

Vincles amb el Nazisme.

La seva eminència dintre de la filosofia continental s'ha vist marcada per la polèmica, sobretot la de la seva adhesió al Partit Nacional Socialista, manifestada en el discurs que va pronunciar en la presa de possessió de la càtedra a la Universitat de Friburg (1933). La renúncia a la càtedra, molt poc després d'ocupar-la, no va evitar que en 1945 fos destituït com docent a Friburg, després de l'ocupació de Alemanya pels aliats després del final de la Segona Guerra Mundial.

Només en l'any 1952 es va reincorporar, si bé la seva activitat acadèmica va ser ja molt menys constant. Encara que va rebre d'alguns dels seus deixebles, com Herbert Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof va desestimar el consell i mai va voler donar explicacions.

La finalitat de la filosofia

Ludwig Josef Johann Wittgenstein.

(26 d'abril de 1889, Viena - 29 d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) va ser un filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge. Va impartir docència a la càtedra de filosofia de la Universitat de Cambridge entre 1939 i 1947. És famós per haver inspirat dos dels principals moviments filosòfics del segle XX: el positivisme lògic i la filosofia del llenguatge ordinari. Al llarg de la seva vida també va publicar la ressenya d'un llibre, un article, un diccionari per a nens, i el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), de 75 pàgines. El 1999, en una enquesta sobre els llibres de filosofia més rellevants, la seva obra pòstuma, Investigacions Filosòfiques (1953) ha estat considerada com el llibre més important de la filosofia del segle XX. Nascut a Viena en una de les famílies més riques de l'Imperi austrohongarès al començament del segle, va regalar la seva herència i es va veure obligat a vendre els seus mobles per cobrir les despeses quan treballava en el seu Tractatus. Com deia: Revolution wird der sein, der sich selbst revolutionieren kann. (Revolucionari serà aquell que es pot revolucionar a si mateix.)

La finalitat de la filosofia.

Aquest text de Ludwing Wittegenstein ens explica que l’objectiu de la filosofia és aclarir els nostres dubtes i preguntes. Segons aquest text la filosofia és una activitat i no una teoria. Aquesta activitat ens ajuda a resoldre les nostres preguntes de manera lògica.

El resultats de la filosofia no son “proposicions filosòfiques” sinó els resutats i aclariment d’aquestes. Aquest text segueix el mètode analiticolingüístic, que consisteix en explicar que sense el llenguatge el món no existiria. Wittgenstein intenta aclarir de manera lògica els diferents pensament i analitzar el llenguatge.
Video.

http://www.youtube.com/watch?v=VgW_PFl-Xs4&list=LPdW8CNYfCisQ&index=4&feature=plcp 

El mite de la Caverna

El mite de la Caverna.

 

El mite de la Caverna és una de les obres més importants de Plató. Apareix al llibre VII de la República, una obra de la seva època de maduresa. Plató va escriure el mite de la Caverna per ajudar-nos a entendre la seva teoria de la dualitat de mons: el món sensible i el món intel·ligible. Ens presenta una cova amb uns homes a dins, els quals estan lligats amb cadenes i estan allà des de ben petits. Aquestes cadenes simbolitzen el vincle dels homes amb el món sensible, és a dir, són presoners dels nostres sentits. Al darrere d'ells hi ha un foc i uns homes que transporten objectes de banda a banda. Aquests objectes es reflecteixen a la paret de davant dels presoners i ells veuen les seves ombres. Aquestes ombres són la única cosa que ells poden veure, i per tant, per a ells són la seva realitat. Si un dels presoners aconseguís ascendir a l'exterior de la caverna, la llum del sol no el deixaria veure.

Quan aconseguís acostumar-se a aquesta llum, veuria, primerament, les coses reflectides en el aigua ja que durant tota la seva vida només ha observat les coses reflectides. I finalment veuria als objectes, animals... Després tornaria a la cova a desencadenar al altre home i explicar-li tot, però com és habitual no ho creuria i no voldria sortir. La caverna representa el món sensible, mentre que l'exterior representa l'intel·ligible, que només pot ser entès a través de la raó. El sol representa la màxima idea de bé. Totes les coses del món sensible participen de les idees. Els presoners de la caverna som nosaltres, i les ombres que es reflecteixen són les còpies del món sensible. El foc representa el Sol. Quan el presoner s'allibera de les cadenes i surt a l'exterior, ens mostra com una persona travessa les diferents etapes de la seva vida, fins a poder arribar al món intel·ligible. Ja a fora de la caverna es veu el món intel·ligible on, el Sol representa la màxima idea de bé.

L’activitat bàsica de la ciència

L’activitat bàsica de la ciència.

En aquest text s’explica l’activitat bàsica de la ciència i el mitjà pel qual la ciència la du a terme.

La ciència consisteix en descobrir regularitats entre els fenòmens que puguin servir per explicar aquests fenòmens. Utilitza les hipòtesis, són afirmacions sense contradiccions i que puguin sotmetre’s a una comprovació. Quan una hipòtesis és suficientment general i ha superat correctament les comprovacions científiques passa a ser una llei científica. 

En el text s’afirma que el conjunt de lleis ordenades per subordinació... s’anomenen teories científiques. El text simbolitza una teoria amb un arbre en el qual el tronc i les branques són les lleis i les arrels les hipòtesis.

Que és la Filosofia

Que és la Filosofia.
 

La filosofia començà en les colònies gregues a les costes de Turquia al S VI i VII abans de crist. Més tard és va desenvolupar a Grècia on va tenir la seva època de màxim esplendor. A l'antiga Grècia només la gent de alt nivell adquisitiu podien ser filòsofs o pensadors, ja que tenien lo més important per la filosofia, tenien temps. La manera correcta de definir filosofia seria dient que és l'estudi en el qual els éssers humans pregunten sobre tot el que els envolta, amb la finalitat d'obtenir respostes. No és pot classificar com una ciència perquè no pot explicar la raó de les seves hipòtesis, però gràcies a ella van aparèixer totes les ciències, és a dir que d'alguna manera és la mare de totes les ciències. Molts experts diuen que no es pot ensenyar filosofia sinó que es pot filosofar. La filosofia ens ha ensenyat més coses sobre la vida, ens fa ser èssers humans, i ens diferència dels animals, ja que ningun animal és capaç de qüestionar-se la seva pròpia existència. Hi ha diferent subgèneres a la filosofia com: metafísica, gnoseologia, lògica, ètica, estètica, filosofia política, filosofia del llenguatge, filosofia de la ment i filosofia de la història.