El demiürg o l’artesà

Idees Principals:

Aquest fragment de Plató pertany a la seva obra Timeo i tracta com a tema principal el demiürg o artesà, la paraula amb la qual el filòsof designava a la causa ordenadora del món.

El demiürg o artesà utilitza com a model per la seva creació allò que és identic, ja que sempre serà bell el que prové del món intel·ligible. En canvi si utilitza com a model allò que ja ha nascut, es a dir, allò que és imperfecte la obra ja no seria bella.

Tot aquest món és bell ja que el Demiügr és bó i així ho ha volgut. Aquest món és un módel d’un altre món que és perfecte i és objecte d’intel·lecció.                               

Al text Plató afirma que tot allò que neix, ho fa per alguna raó, ja que del no res, no pot sortir res. Tot el que neix, per tant, és per necessitat i aquesta necessitat és la que produeix obres belles.

Blog: http://reflexionantalaxarxa.blogspot.com.es/2011/10/activitat-35-el-demiurg-com-causa.html

Per entendre millor el que Plató ens pretén comunicar a través d’aquest fragment, cal esmentar breument les idees de la seva teoria, segons la qual afirma que existeix una dualitat de móns. Un és el món sensible, el de les coses particulars i concretes, mentre que l’altre és el món intel·ligible, al qual pertanyen les idees. Per tant separa les coses tangibles de les imperceptibles. Partint d’aquesta teoria diu que tots i cadascun dels objectes del món sensible tenen la seva corresponent idea en el món intel·ligible, i també diu que les coses participen de les idees, però alhora aquestes hi són presents a les coses com un paradigma al qual volen arribar.

Seguint el text i segons diu el filòsof, tot el que neix ho fa per un motiu, és impulsat per una causa que dona lloc a la seva existència i l’explica. Aquesta no és res més que la idea de la cosa en sí, és a dir que la causa del naixement de quelcom és la seva idea corresponent en el món intel·ligible, a la qual pretenen arribar. En aquest context Plató introdueix el concepte de l’artesà o Demiürg, que segons ell és el principi que ordena la matèria, la qual afirma que ha estat sempre present, ja que l’és no pot sortir del no res, influència clara de la teoria de Parmènides. Aquest Demiürg que és intel·ligent, pren d’exemple i de model les idees que pertanyen al món intel·ligible, modela i dona forma a la matèria, i finalment configura el món sensible. Per tant aquesta teoria també ens comunica quin és l’origen del món sensible, format pel Demiürg.

Cal destacar que Plató diu que el Demiürg es concentra i utilitza de model el món de les idees, que és bell, etern i immutable, i és gràcies a això que esdevé perfecte. Però si pel contrari utilitzés un model sotmès al naixement, és a dir que ha estat engendrat, que és tangible i està sotmès a les lleis físiques pròpies del món sensible, aleshores la seva obra, el seu resultat, no seria bell, perquè el model que ha utilitzat per a formar quelcom no és perfecte.

A continuació en el fragment, el filòsof explica a través d’hipèrboles com el Demiürg, un principi d’ordre dotat d’una enorme intel·ligència, ha escollit el món intel·ligible de model per les seves excel·lents qualitats per a donar lloc a l’altre món, el sensible, creat per la més perfecta i bona de les causes, l’artesà.

Finalment Plató conclou dient que aquest món sensible configurat pel Demiürg amb molta cura i destresa, és una còpia idèntica del món intel·ligible. Tot i que cal destacar que és possible que l’artesà hagi intentat recrear en un món el que hi ha a l’altre, però la diferència és que en el sensible les idees estan representades a través de coses concretes, i per molt que hi participin d’ella no són la idea, per tant esdevenen quelcom propi.