El record del coneixement

1-. Idees principals

La idea principal d’aquest fragment del Menó, és la relació entre conèixer i recordar. El text explica que l’ànima té tots els coneixements, però quan es encarna dins del cos els oblida tots, el cos només ha de recordar aquest coneixements perduts, procés al qual anomena “aprendre”. Per això l’home pot arribar a un coneixement absolut a través del record.

3-. Analisi del text

En aquest text de Plató que pertany al diàleg del Menó, de la segona època, la seva maduresa, parla sobre un dels mitjans per accedir al coneixement de les idees que el filòsof ens planteja: la reminiscència.

Plató pensa que com l’ànima s’ha encarnat moltes vegades en diferents cossos, coneix totes les idees.

En el Menó, es fa un exemple de reminiscència, Sòcrates és capaç de fer, resoldre i entendre un problema de geometria a un esclau que no tenia coneixements sobre el tema.

Segons Plató al tancar-se dins d’un cos l’ànima no recorda totes les idees que anteriorment havia recopilat de vides anteriors. Aquestes idees són els records. Quan aprenem els humans adquirim coneixements, que segons Plató no aprenem sinó que recordem, perquè el coneixements ja hi son al nostre interior.

El filòsof té el deure de ensenyar tot alló que ha recordat i arribarà a la idea suprema o màxima quan l’ànima abandoni el seu cos, és a dir, amb la mort.

Arxiu: http://proyectotelemaco.wikispaces.com/file/view/Menon.pdf

El demiürg o l’artesà

Idees Principals:

Aquest fragment de Plató pertany a la seva obra Timeo i tracta com a tema principal el demiürg o artesà, la paraula amb la qual el filòsof designava a la causa ordenadora del món.

El demiürg o artesà utilitza com a model per la seva creació allò que és identic, ja que sempre serà bell el que prové del món intel·ligible. En canvi si utilitza com a model allò que ja ha nascut, es a dir, allò que és imperfecte la obra ja no seria bella.

Tot aquest món és bell ja que el Demiügr és bó i així ho ha volgut. Aquest món és un módel d’un altre món que és perfecte i és objecte d’intel·lecció.                               

Al text Plató afirma que tot allò que neix, ho fa per alguna raó, ja que del no res, no pot sortir res. Tot el que neix, per tant, és per necessitat i aquesta necessitat és la que produeix obres belles.

Blog: http://reflexionantalaxarxa.blogspot.com.es/2011/10/activitat-35-el-demiurg-com-causa.html

L’elit del coneixement

L’elit del coneixement

IDEES PRINCIPALS

És d’un diàleg entre Sòcrates (veu de Plató) i un deixeble. Fa una distinció entre filòsofs, que segons Plató són la minoria, ja que són aquells que poden arribar a les idees, i les persones que es guien pels seus sentits, per tant, per les aparences.

 ANÀLISI DEL TEXT

Sòcrates, és a dir, Plató, es pregunta qui és el vertader filòsof. Per a ell, el filòsof és la persona que vol arribar al coneixement o veritat de totes les coses que ens envolten, a més vol arribar al coneixement de les idees del món intel·ligible.

Pel contrari, Plató diu, que hi ha persones que només són capaços de captar tot allò que prové dels sentits i per això només poden veure aparences com

els habitants del Mite de La Caverna que només veuen les ombres reflectides i no són capaços d’arribar a la veritable realitat, les idees, i més tard, descobreixen la veritable veritat o Sol en aquest cas.

Segons aquesta teoria els filòsofs capaços d’arribar a la veritat són pocs, tal com diu, per tant, es tracta d’una idea elitista.

El mite de la Caverna

El mite de la Caverna

El mite de la Caverna és una de les obres més importants de Plató. Apareix al llibre VII de la República, una obra de la seva època de maduresa. Plató va escriure el mite de la Caverna per ajudar-nos a entendre la seva teoria de la dualitat de mons: el món sensible i el món intel·ligible. Ens presenta una cova amb uns homes a dins, els quals estan lligats amb cadenes i estan allà des de ben petits. Aquestes cadenes simbolitzen el vincle dels homes amb el món sensible, és a dir, són presoners dels nostres sentits. Darrere d'ells hi ha un foc i uns homes que transporten objectes de banda a banda. Aquests objectes es reflecteixen a la paret que es troba davant dels presoners i ells veuen les seves ombres. Aquestes ombres són la única cosa que ells poden veure, i per tant, per a ells són la seva realitat. Si un dels presoners aconseguís ascendir a l'exterior de la caverna, la llum del Sol no el deixaria veure.

Quan aconseguís acostumar-se a aquesta llum, veuria, primerament, les coses reflectides en el aigua, ja que durant tota la seva vida només ha observat les coses reflectides. I, finalment, veuria els objectes, animals... Després tornaria a la cova a desencadenar a l’altre home i explicar-li tot, però com és habitual no ho creuria i no voldria sortir. La caverna representa el món sensible, mentre que l'exterior representa l'intel·ligible, que només pot ser entès a través de la raó. El sol representa la màxima idea de bé. Totes les coses del món sensible participen de les idees. Els presoners de la caverna som nosaltres i les ombres que es reflecteixen són les còpies del món sensible. El foc representa el Sol. Quan el presoner s'allibera de les cadenes i surt a l'exterior, ens mostra com una persona travessa les diferents etapes de la seva vida, fins a poder arribar al món intel·ligible. Ja, fora de la caverna, es veu el món intel·ligible on el Sol representa la màxima idea de bé.

L'art ha utilitzat moltes vegades el mite de la caverna. Matrix és un bon exemple: