Valoració personal de la filosofia d' Aristòtil

Per començar, cal esmentar que la filosofia d’Aristòtil ha estat una de les filosofies més influents al llarg de la història, molts altres filòsofs han utilitzat la seva filosofia com a base per realitzar la seva pròpia filosofia. Aristòtil va ser un gran filòsof, deixeble de Plató, que es va veure clarament influenciat pel seu mestre. Tanmateix ell va modernitzar i canviar la teoria del seu mestre, perquè no estava del tot d'acord en alguns punts. Aristòtil ha estat famós per ser un crític de Plató, el seu mestre. En particular em sembla molt interessant la seva teoria sobre l’ànima i el cos que es diferència del seu mestre. Aristòtil uneix ànima i cos en un mateix ésser, un depèn de l’altre, és a dir, que la mort d’un significarà la de l’altre. També m’agrada molt la idea de virtut i felicitat d’Aristòtil segons la qual la felicitat consisteix a fer el bé, en ésser virtuós. La felicitat i la saviesa consisteix a saber viure i construir una vida digna. Em sembla una idea molt útil per tots els temps. Així doncs, crec que la seva filosofia és molt interessant, a més de realista, que a mi en particular m’agrada més que la de Plató.

Primer motor immòbil

Idees principals: 

En aquest fragment Aristòtil ens parla sobre la seva teoria del primer motor immòbil que utilitza per poder explicar el moviment etern de les coses existents al món, és a dir, que aquest primer motor, aquest ésser és etern. 

Comentari: 

Aquest fragment pertany a Aristòtil, al seu llibre Metafísica, i en aquest text ens explica la seva teoria sobre el moviment i el fet de com es crea aquest primer moviment, que és per mitjà del que ell anomena primer motor immòbil. Aquest ésser es troba sense moviment i és ell el que provoca aquest moviment, el moviment es transmet com una cadena en totes les coses existents del món. Alguns filòsofs, com per exemple, Sant Tomàs, utilitza aquesta teoria sobre el moviment i el primer motor immòbil, això sí, les seves teories varien en un punt, el primer motor immòbil per a Sant Tomàs és Déu.

Al final del la Física afirma Aristòtil l'existència de l'eternitat del moviment i del temps. La cadena de generacions, no té començament i remunta a l'infinit. Tampoc tindrà fi perquè el moviment i el temps no acaben mai. Afirma llavors que un primer motor és necessari per causar el moviment etern del cosmos. ja que el moviment és el pas de la potència a l'acte, ha d'haver-hi un motor (kinetikón) que faci passar al mòbil de la potència a l'acte, gràcies a que ell ja posseeix en acte allò que el mòbil solament posseeix en potència.

"Tot el que es mou és mogut per un altre" però si el motor mou mentre que és al seu torn és mogut, tots dos moviments són simultanis. Es pot multiplicar a l'infinit el nombre dels motors moguts simultàniament, però en aquest cas, la sèrie no ha de ser infinita sinó que ha d'existir un primer motor que sent immòbil, causi el moviment del món: així doncs, el moviment del món és etern però posseeix un primer motor. El primer motor mou al món des de tota l'eternitat.