Aquest text pertany a Descartes i parla sobre la diferència entre els somnis i la vigília. Explica que en els somnis nosaltres pensem que la realitat que somiem és la veritable i es pregunta si podria ser que la realitat que pensem que és la veritable no fos més que un somni.
Descartes utilitza el mètode cartesià creat per ell mateix per arribar a la veritable realitat, aquest mètode consisteix a dubtar de tot. Primer comença dubtant sobre els sentits, ja que segons ell els sentits ens enganyen i no podem obtenir certesa d'ells.
A més explica que no ens podem refiar d’ells, ja que si ja ens han enganyat un cop, ho poden fer sempre.
Després, en segon lloc, dubta sobre la mateixa realitat, explica que no podem saber quina realitat és la veritable, ja que podríem estar somiant i no pensar que és la veritable realitat.
En aquest text es veu clar aquest segon dubte sobre la realitat.
En tercer lloc Descartes dubta sobre les realitats matemàtiques explicant que existeix un geni maligne que ens enganya.
Per últim, Descartes diu que de l’únic que no podem dubtar és del fet que dubtem i si dubtem, pensem i si pensem per tant existim.
