1-.
Idees principals
La
idea principal d’aquest fragment del Menó, és la relació entre conèixer i
recordar. El text explica que l’ànima té tots els coneixements, però quan es
encarna dins del cos els oblida tots, el cos només ha de recordar aquest
coneixements perduts, procés al qual anomena “aprendre”. Per això l’home pot
arribar a un coneixement absolut a través del record.
3-.
Analisi del text
En
aquest text de Plató que pertany al diàleg del Menó, de la segona època, la
seva maduresa, parla sobre un dels mitjans per accedir al coneixement de les
idees que el filòsof ens planteja: la reminiscència.
Plató
pensa que com l’ànima s’ha encarnat moltes vegades en diferents cossos, coneix
totes les idees.
En
el Menó, es fa un exemple de reminiscència, Sòcrates és capaç de fer, resoldre
i entendre un problema de geometria a un esclau que no tenia coneixements sobre
el tema.
Segons
Plató al tancar-se dins d’un cos l’ànima no recorda totes les idees que
anteriorment havia recopilat de vides anteriors. Aquestes idees són els
records. Quan aprenem els humans adquirim coneixements, que segons Plató no
aprenem sinó que recordem, perquè el coneixements ja hi son al nostre interior.
El
filòsof té el deure de ensenyar tot alló que ha recordat i arribarà a la idea
suprema o màxima quan l’ànima abandoni el seu cos, és a dir, amb la mort.
