-Monisme materialista: L'home és un ésser físic i material.
-Fisicalisme: Les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics. La ment és material.
-Materialisme emergentista: El que és mental no es redueix a allò físic. És el resultat de l'evolució de l'ésser humà.
-Dualisme platònic: Teoria dualista que defensa que l’ésser humà esta compost per ànima i cos. L'ànima està tancada al cos accidentalment.
-Hilemorfisme: l’ànima i cos són elements inseparables d’una única realitat, l’ésser humà.
-Dualisme cartesià: Enunciat per Descartes, l’ésser humà està compost per la unió de dues substàncies, l’ànima i el cos.
-Dualisme intereccionista: Teoria dualista que afirma que la ment i cervell són dues realitats diferents, i l'interacció de les dendrones forma l'ànima.
-Interaccionisme emergentista: Afirma que la ment és un producte evolutiu del cervell, i no tot el que és real ha de ser material.
-Món dos: El món dels estats, de la consciència...
-Raó teòrica: Raó que es refereix a esdeveniments o objectes que existeixen i són necessaris i que no poden ser d'una altre manera.
-Raó pràctica: Es refereix a allò que pot ser d’una altra manera.
-Raciovitalisme: La vida com a raó. Tots sóm éssers racionals
-Acció estratègica: Acció orientada al èxit.
-Raó comunicativa: Raó que es basa en assolir la comprensió. I no parteix d'una posició de superioritat.
-Persona (Boeci): Substància individual de naturalesa racional.
-Personalisme: Considera l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària. Tots sóm un conjunt de relacions socials.
-Existència encarnada: Significa que les persones estan dotades d’una interioritat o vida interior.
-Dignitat eminent: La persona ocupa el grau més alt, perquè ni se subordina ni té un preu. Totes les persones són lliures.
